JA slide show
Select Language
Catalan English French German Greek Hebrew Italian Portuguese Spanish
Usuaris connectats
Tenim 7 visitants en línia
Cercador
Galeries de fotos

 

A alguns els ha passat una cosa molt senzilla. Sense adonar-se han abandonat allò que podia nodrir la fe. Quan la fe deixa d’alimentar-se, s’extingeix. Si un vol revifar la fe, n’ha de tenir més cura.

Altres diuen que no tenen temps per “ aquestes coses”.

Al mateix temps pot haver passat que la fe que un ha viscut d’infant o adolescent se’ls ha quedat “petita”, curta. Hom ha anat creixent en coneixements, en cultura, en personalitat, però la fe no ha crescut, no l’han fet adulta.

És normal que una “religió infantil” no serveixi per donar sentit i orientació a una vida de persona gran.

Altres han abandonat la fe perquè s’han sentit maltractats per la vida.

Llegiu-ne més...

 

 


A vegades, quan parlo de Déu amb algunes persones que han abandonat la pràctica religiosa , m’adono que segurament mai han tingut l’experiència de trobar-se amb Ell.

Em parlen de l’avorriment de les misses, de la por al càstig etern, dels pecats contra el sisè manament..etc. Tanmateix no recorden cap experiència positiva de la seva fe anterior.

No és fàcil saber en cada cas perquè ha quedat en el seu interior aquest pòsit tan negatiu de la seva vivència religiosa.

Per a què serveix creure?

Els creients tenim els mateixos problemes i sofriments que tot el món. La fe no dispensa a ningú de les preocupacions i dificultats de cada dia. Però si un creient cuida en el fons del seu cor la confiança en Déu, descobreix una llum, un estímul i un horitzó per a viure.

En primer lloc, el creient pot acollir la vida cada matí com un regal de Déu i sap que no està sol en la vida.

El creient coneix també l’alegria de sentir-se perdonat. En mig dels errors i mediocritat pot experimentar la immensa comprensió de Déu.

El creient compta també amb una llum nova en front del mal. La fe no és una droga ni un tranquil·litzant davant la dificultats i les desgràcies. No es veu alliberat del sofriment, però li pot donar un sentit nou i diferent i sap que Déu el vol veure feliç en la vida.

Per tant,¿perquè creure ?

Llegiu-ne més...

 

 

Algú tal vegada pot pensar que els que creiem és perquè hem descobert proves i raons ( arguments) que a una altres se’ls escapen.
No és pas així. La confiança en Déu, que això és la fe, neix en el cor del creient d’una manera més fonda i misteriosa.

Creure en Déu és creure en la vida; intuir que el món té un sentit últim i que tota la creació descobreix aquest misteri: Que Déu és AMOR.
No és qüestió de proves que donin seguretat.
Tal vegada pensis:¿ Quina necessitat tenim de plantejar-nos la qüestió Déu? ¿Per què ens pot servir Déu? ¿Canvia alguna cosa la vida?

Creure en Déu significa sentir que aquest món en el que vivim no es el nostre destí últim.
Creure en Déu significa sentir la vida com un regal que ens ve d’una font que és amor i només amor.

Llegiu-ne més...

 

 

Segurament hem conegut alguna persona que ens ha sorprès perquè, en un moment determinat, ha canviat profundament el seu estil de vida. Sembla una altra. Se la veu més alegre, més generosa, amb més autenticitat.

En general això no és habitual...les persones canviem poc.. seguim amb els mateixos errors i defectes, amb els mateixos egoismes de sempre.

Moltes vegades no creiem en la nostra pròpia transformació: segons van passant els anys ens tornem més escèptics...estem de tornada de moltes coses. Ens coneixem massa per creure que realment podem canviar. Aquesta és la primera equivocació. La nostra vida pot canviar més del que creiem.

Llegiu-ne més...

 

 

Avui està creixent a Europa la fe en l’espiritisme, la visita als adivins, l’afició a l’horòscop i la curiositat per sectes estranyes i altres coses per l’estil.

És possible que entre nosaltres hi hagi persones que han abandonat Déu fa temps i ara s’interessen per totes aquestes coses. No és estrany. El nostre cor no pot viure amb buidor. Si una persona deixa de creure en Déu, poc a poc comença a reomplir el “ buit” amb altre creences de “ recanvi”.

Si buidem el nostre cor de la vertadera fe en Déu , aviat l’anirem omplint amb altres coses: creurem cada vegada més en el diner, el benestar o el consumisme. Viurem frisant amb el cap de setmana o les vacances. Ho passarem bé, però segurament, de tant en tant, sentirem que ens falta alguna cosa i que no vivim de manera plena.

Llegiu-ne més...