JA slide show
Select Language
Catalan English French German Greek Hebrew Italian Portuguese Spanish
Usuaris connectats
Tenim 56 visitants en línia
Cercador
Galeries de fotos

Lectures del diumenge XXII DURANT L’ANY - CICLE A

Lectura del llibre de Jeremies (Jr 20,7-9)

M’heu afalagat, Senyor, i m’he deixat seduir; us heu apoderat de mi i m’heu dominat, però ara passen el dia divertint-se a costa meva, tothom es riu de mi. Sempre que parlo, dono el crit d’alarma, el meu clam anuncia invasions i devastació. Tot el dia la paraula del Senyor m’és un motiu d’escarnis i de burles. A la fi pensava: No en vull parlar més, no diré res més en nom d’ell, però llavors sentia en el meu cor un foc que cremava, sentia un incendi dintre els meus ossos. Estic rendit de tant aguantar, ja no puc més.

Salm responsorial [62,2.3-4.5-6.8-9 (R.: 2b)]

Vós, Senyor, sou el meu Déu; jo us cerco.
Tot jo tinc set de vós,
per vós es desviu el meu cor,
com terra eixuta sense una gota d’aigua.

R. Tot jo tinc set de vós, Senyor, Déu meu.

Jo us contemplava al vostre santuari
quan us veia gloriós i poderós.
L’amor que em teniu val més que la vida;
per això els meus llavis us lloaran.
R.

Que tota la vida us pugui beneir
i alçar les mans lloant el vostre nom.
Saciat del bo i millor,
us lloaré amb el goig als llavis.
R.

Perquè vós m’heu ajudat,
i sóc feliç sota les vostres ales.
La meva ànima s’ha enamorat de vós,
em sosté la vostra mà.
R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 12,1-2)

Germans, per l’amor entranyable que Déu ens té, us demano que li oferiu tot el que sou, com una víctima viva, santa i agradable. Això ha de ser el vostre culte veritable. No us emmotlleu al món present; transformeu-vos renovellant la vostra manera de veure les coses, perquè pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu: reconèixer allò que és bo, agradable a Déu i perfecte.

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 16,21-27)

En aquell temps, Jesús començà a deixar entendre als deixebles que havia d’anar a Jerusalem, que havia de patir molt de part dels notables, dels grans sacerdots i dels mestres de la Llei, i que havia de ser mort i de ressuscitar el tercer dia. Pere, pensant fer-li un favor, es posà a renyar-lo: «De cap manera, Senyor: a vós això no us pot passar!» Però Jesús es girà i li digué: «Fuig d’aquí, Satanàs! Em vols fer caure, perquè no penses com Déu, sinó com els homes.»

Llavors Jesús digué als deixebles: «Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per mi, la retrobarà. Què en trauria l’home de guanyar tot el món si perdia la vida? Què podria pagar l’home per rescatar la seva vida? Perquè el Fill de l’home ha de venir en la glòria del seu Pare voltat dels seus àngels, i ell pagarà cadascú segons les seves obres.»

  


COMENTARI SOBRE LES LECTURES

Un dels efectes d’una veritable conversió és el fet de no poder callar el que un sent en el seu cor, ni que li pugui costar disgustos, incomprensions o riscos personal. De fet, escoltem a la primera lectura com Jeremies es queixa a Déu d’aquest fet, “llavors sentia en el meu cor un foc que cremava” i continuava predicant..

Jesús com ningú, tenia aquest foc que li cremava per dins i l’impulsava a vetllar i a revelar al Pare del Cel, Ell era el Mesies !!!. Per això dejunava, pregava, predicava, denunciava, curava, sense parar. Sempre actiu, sempre cuidant la vida interior.

Dins de les seves accions, sabia que no podia defugir ser l’Anyell de la nova aliança de Déu amb els homes. Ell mateix seria l’ofrena d’Amor, en nom de tots els homes.

Jesús té clar que es guanya la vida perdent-la, i així mira de fer-ho entendre als deixebles. En un primer moment Pere mira humanament de fer desistir a Jesús amb una declaració contundent a la qual Jesús respon encara amb una major contundència. Recordem que en el fragment immediatament anterior de Mateu (setmana passada), Pere confessava que Jesús era el Mesies i Jesús el feia cap de l’Església. Ara li retreu pensar com els homes.

Malgrat no tots tenim una mateixa funció, ni el carisma per donar o consagrar la vida en bé dels altres, aquest principi de “donar la vida pels altres”, és vàlid per a totes les persones.

Convertir-se és renunciar de manera lliure i conscient al “jo” en bé dels altres.

Sovint es tracta de reconèixer allò que sovint ja trobem present en la nostra vida: la mare capaç de morir cada dia pel bé dels fills; el pare de família capaç de treballar durament amb un sou injust, per poder mantenir a la família; el cooperant  d’una ONG a l’Àfrica, que es posa en risc de contraure la malaltia de l’Ebola, ajudant a l’hospital.

És la llavor de Déu plantada en el nostre cor des del naixement, la que ens fa alçar el cap amb dignitat, mirant cap a fites elevades que ens dignifiquen. El mateix Esperit que ens fa no defugir les creus que poden aparèixer durant la vida, cm Jesús explicar després en una catequesi.

Guanyem-nos el favor de Déu, donant-nos als germans i assumint la nostra creu, com Jesús.