JA slide show
Select Language
Catalan English French German Greek Hebrew Italian Portuguese Spanish
Usuaris connectats
Tenim 1 visitant en línia
Cercador
Galeries de fotos

Lectures del diumenge xxIX del temps ordinari - CICLE A

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 45,1.4-6)

El Senyor pren Cir, el seu ungit, per la mà dreta, i el condueix per sotmetre-li les nacions i deixar desarmats els reis, per obrir-li les ciutats, perquè no trobi tancades les portes.

El Senyor li diu: «Per amor de Jacob, el meu servent, d’Israel, el meu elegit, et crido pel teu nom, et dono un títol honrós, tot i que no em coneixes.

»Jo sóc el Senyor, no n’hi ha d’altre. Fora de mi no hi ha cap Déu. Sense que em coneguessis t’he fet prendre les armes perquè sàpiguen de llevant fins a ponent que no hi ha ningú fora de mi. Jo sóc el Senyor. No n’hi ha d’altre.»

Salm responsorial [95,1.3,4-5.7-8.9-10a i c (R.: 7b]

Canteu al Senyor un càntic nou,
canteu al Senyor, arreu de la terra.
Conteu a totes les nacions la seva glòria,
conteu a tots els pobles els seus prodigis.

R. Doneu al Senyor honor i majestat.

El Senyor és gran, és digne d’ésser lloat,
és més temible que tots els déus;
perquè els déus dels pobles són no-res,
però el Senyor ha fet el cel.
R.

Doneu al Senyor, famílies dels pobles,
doneu al Senyor honor i majestat,
tributeu al Senyor l’honor del seu nom.
Entreu als seus atris, portant-li ofrenes.
R.

Adoreu el Senyor, s’apareix la seva santedat.
Que tremoli davant d’ell tota la terra.
Digueu a tots els pobles: «El Senyor és rei!»
Sentencia amb raó les causes dels pobles.
R.

Primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica (1Te 1,1-5b)

Pau, Silvà i Timoteu, a la comunitat de Tessalònica, reunida per Déu Pare i per Jesucrist, el Senyor. Us desitgem la gràcia i la pau.

Sempre donem gràcies a Déu per tots vosaltres i us recordem en les nostres pregàries. No deixem mai de recordar davant Déu, Pare nostre, com la vostra fe treballa per propagar-se, la vostra caritat no es cansa de fer el bé, i la vostra esperança en Jesucrist, el nostre Senyor, aguanta les adversitats. Germans, estimats de Déu: sabem de cert que ell us ha elegit, perquè quan us anunciàvem l’evangeli, no predicàvem només de paraula, sinó amb obres poderoses, amb dons de l’Esperit Sant, i amb molta convicció.

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 22,15-21)

En aquell temps, els fariseus planejaren la manera de sorprendre Jesús en alguna paraula comprometedora, i li enviaren alguns dels seus i dels partidaris d’Herodes a dir-li: «Mestre, sabem que dieu sempre la veritat, i que ensenyeu de debò els camins de Déu, sense miraments per ningú, sigui qui sigui, ja que no obreu per complaure els homes. Digueu-nos, doncs, què en penseu, d’això?: És lícit o no, de pagar tribut al Cèsar?» Jesús, que s’havia adonat de la seva malícia, els respongué: «Hipòcrites, per què proveu de comprometre’m? Ensenyeu-me la moneda del tribut.» Ells li ensenyaren una moneda romana, i Jesús els preguntà: «De qui és aquesta figura i el nom que hi ha escrit?» Li diuen: «Del Cèsar.» Jesús els respon: «Doncs, retorneu al Cèsar això que és del Cèsar, i a Déu, allò que és de Déu.»

  

COMENTARI SOBRE LES LECTURES

Isaïes parla de Cir (dirigent Persa), com d’un que és utilitzat per portar a terme el pla de salvació.

Cir deixarà marxar al poble d’Israel de la deportación i Isaïes ho viu com un nou èxode, en que el poble serà alliberat, com ho va ser a Egipte.

En aquest fragment es barreja l’acció de Déu i l’acció terrenal dels pobles, els mandataris. El poder terrenal de Cir li ha estat donat per Déu per tal que alliberi el seu poble de l’esclavatge. En l’evangeli també es barrejarà l’acció de Déu i el poder dels homes i dels pobles.

Jesús a l’evangeli és acosat per mandataris del temple i del madatari civil (Herodes).

De manera malintencionada pretenen posar-lo contra el poble jueu, si diu que és just pagar impostos a l’opresor, o bé posar-lo contra Herodes, si esvalota al poble dient que no s’han de pagar els impostos.

Jesús no es manifesta contrari a les obligacions civils, però sí es mostra gelós de complir amb Déu igual que complim amb els impostos.

Jesús els acusa per la seva malícia en el plantejament, i els tracta d’hipòcrites.

Avui cal saber adaptar aquest ensenyament. El regne de Déu no és d’aquest món, per tant hem de relativitzar la importància del diner i vigilar que la nostra prosperitat econòmica vagi acopanyada de les proporcionals obres de caritat. A la vegada, cal complir amb les obligacions ètiques amb les administracions, en benefici que els governs puguin donar els serveis de la societat del benestar presta (escoles, metges, etc.).

Aquesta justícia distributiva vinculada a les relacions humanes, ens humanitza, ja que llavors tots cuidem de tots. D’aquesta manera l’element terrenal col.labora al nostre benestar espiritual. I l’Esperit ens perfeccciona i ens fa millors ciutadans, més compromesos i capaços d’ocupar-nos dels altres.

Quan oblidem l’element espiritual, allò del que era gelós Jesús, ens anem acovardint, som temptats i dubtem de la utilitat del sentit ètic de la nostra conciencia. Persona i societat entren en crisi….  

 

Lectures del diumenge xxviiI del temps ordinari - CICLE A

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 25,6-9)

En aquesta muntanya, el Senyor de l’univers prepararà per a tots els pobles un convit de plats gustosos i de vins rancis, de plats gustosos i suculents, de vins rancis clarificats. Farà desaparèixer en aquesta muntanya el vel de dol que cobreix tots els pobles, el sudari que amortalla les nacions; engolirà per sempre la mort.

El Senyor eixugarà les llàgrimes de tots els homes i esborrarà l’oprobi del seu poble arreu de la terra. Ha parlat el Senyor. Aquell dia diran: Aquí teniu el nostre Déu, de qui esperàvem que ens salvaria: alegrem-nos i celebrem que ens hagi salvat, perquè amb tota certesa la mà del Senyor reposarà sobre aquesta muntanya.

Salm responsorial [22,1-3.4.5.6 (R.: 6cd)]

El Senyor és el meu pastor, no em manca res,
em fa descansar en prats deliciosos;
em mena al repòs vora l’aigua,
i allí em retorna.
Em guia pels camins segurs
per l’amor del seu nom.

R. Viuré sempre a la casa del Senyor.

Ni quan passo per barrancs tenebrosos
no tinc por de res,
perquè us tinc vora meu;
la vostra vara de pastor
m’asserena i em conforta.
R.

Davant meu pareu taula vós mateix,
i els enemics ho veuen;
m’heu ungit el cap amb perfums,
ompliu a vessar la meva copa.
R.

Oh sí! La vostra bondat i el vostre amor
m’acompanyen tota la vida,
i viuré anys i més anys
a la casa del Senyor.
R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips (Fl 4,12-14.19-20)

Germans, sé viure enmig de privacions, i sé viure igualment en l’abundància. Estic avesat a tot: a menjar bé i a passar fam, a tenir de tot i a trobar-me mancat d’allò que necessito. Em veig amb cor per a tot, gràcies a aquell que em dóna forces. Però heu fet molt bé d’ajudar-me, ara que vivia en l’estretor. El meu Déu satisfarà les vostres necessitats d’acord amb l’esplendidesa de la seva glòria en Jesucrist. A Déu, Pare nostre, sigui donada la glòria pels segles dels segles. Amén.

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 22,1-14)

En aquell temps, Jesús proposà aquesta altra paràbola als grans sacerdots i als notables del poble: «Passa amb el Regne del cel com amb un rei que celebrava el casament del seu fill: envià els seus homes a avisar els convidats, però no hi volien anar. Llavors n’envià d’altres que diguessin als convidats: Ja tinc preparat el banquet, he fet matar els vedells i l’aviram. Tot és a punt: veniu a la festa. Però ells no en feren cas: l’un se n’anà al seu camp, l’altre als seus negocis, i altres agafaren els enviats, els maltractaren i els mataren. El rei, en veure això, s’indignà, i envià les seves tropes per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat. Mentrestant, digué als seus homes: El banquet de casament és a punt, però els convidats no se’l mereixen. Per tant, aneu a les sortides dels camins i convideu a la festa tothom que trobeu. Ells hi anaren, i reuniren tothom qui trobaven, bons i dolents. I la sala del banquet s’omplí de convidats.

»[Quan el rei entrà a veure els convidats, s’adonà que un home dels que eren allí no duia el vestit de festa, i li digué: Company, com és que has entrat sense vestit de festa? Ell va callar. Llavors el rei digué als qui servien: Lligueu-lo de peus i mans i traieu-lo fora, a la fosca. Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents. Els cridats són molts, però no tants els elegits.»]

 


COMENTARI SOBRE LES LECTURES

Com diumenge passat, Jesús adreça l’evangeli als que manen (sacerdots i notables del temple).

Utilitza el recurs de la paràbol.la (una història) per arribar a un ensenyament.

Ens parla d’un casament important. El rei casa el Fill.

Ens parla que els convidats refusen anar, agredeixen els emissaris i menystenen una invitació tant important.

El rei els castiga i queden fora del convit. Però el banquet està preparat i convida a una nova gent.

Dels nous convidats, algun es presenta de mala gana, sense ni posar-se vestit de festa. També es llançat fora.

Acaba la història de manera solemne i misteriosa, són molts els cridats i no tants els escollits.


ENSENYAMENTS D’AVUI:

- Jesús acusa directament als qui han estat uns mals administradors de la revelació de Déu i han maltractat als enviats de Déu. Avui els administradors nous han d’estar ben alerta.

- El rei fa una festa pels convidats perquè està content i vol compartir la seva alegria. Déu és amor i vol compartir allò que és amb nosaltres. Ens vol feliços.

- Dels convidats algun es presenta sense vestit de festa. Aquest no ha entès que fa allà. No ha entès que el rei està content i vol compartir la seva alegria (aquests va per lliure).

El gran problema d’avui dia és el de no saber-nos reconèixer com a fills estimats de Déu.

Ens creiem sols al món. Ens veiem en una sala de teatre sobre la qual no hem demanar ser-hi, i per tant sovint ens costa trobar-li sentit.

Ens espantem i tendim a protegir-nos tancant-nos en nosaltres mateixos.

Estimem poc, compartim poc, recelem molt.

 

La primera lectura d’Isaïes, també ens parla d’una festa. Una festa on desaparèixer el dol que cobreix tots els pobles, on serà engolida per sempre la mort.

El món ha de ser una festa. Una festa en la que tots els que vivim som convidats per tal que la gaudim.

Ara bé, per entendre bé a quina mena de festa hem estat convidats, hem de tenir el cor ben disposat, ja que és la festa de l’amor, la festa de la solidaritat, de la justícia social, la festa de veurem capaç de sacrifici pel meu germà, quan així sigui necessari.

 

Aquest àpat celestial de celebració se’ns avança cada diumenge en l’eucaristia, malgrat de vegades no siguem massa conscients. Durant els primers segles, la comunitat es reunia per menjar plegats i els diaques portaven menjar i l’eucaristia als qui no havien pogut venir o tenien necessitats. Això feia que tothom estigués en “comunió”, menjant d’una mateixa taula.

Pau ens ha explicat que va aprendre a viure en l’estretor.

 

Que la festa d’aquest diumenge, sigui també per a nosaltres el signe de la germanor i de comunió a que ens ha convidat el Pare del Cel.