Select Language
Catalan English French German Greek Hebrew Italian Portuguese Spanish
Usuaris connectats
Tenim 7 visitants en línia
Cercador
Galeries de fotos

Lectures del diumenge XX DURANT L’ANY - CICLE A

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 56,1,6-7)

Diu el Senyor: «Compliu els vostres manaments, obreu el bé, que està a punt d’arribar la meva salvació, i de revelar-se la meva bondat. Els estrangers que s’han adherit al Senyor, que es posen al seu servei per amor del seu nom i volen ser els seus servidors, si es guarden de violar el repòs del dissabte i es mantenen fidels a la nova aliança, els deixaré entrar a la muntanya sagrada i celebrar les seves festes en la meva casa d’oració; acceptaré en el meu altar els seus holocaustos i les altres víctimes, perquè tots els pobles anomenaran el meu temple casa d’oració.»

Salm responsorial [66,2-3.5.6.8 (R.: 4)]

Que Déu s’apiadi de nosaltres i ens beneeixi,
que ens faci veure la claror de la seva mirada.
La terra coneixerà els vostres designis,
i tots els pobles veuran la salvació.

R. Que us lloïn les nacions, Déu nostre,
que us lloïn tots els pobles alhora.

Que s’alegrin els pobles i cridin de goig.
Vós regiu les nacions amb rectitud
i guieu els pobles de la terra.
R.

Que us lloïn les nacions, Déu nostre,
que us lloïn tots els pobles alhora.
Que Déu ens beneeixi,
i el venerin d’un cap a l’altre de la terra.
R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 11,13-15.29-32)

Germans, tinc una cosa a dir-vos a vosaltres, els qui no sou jueus: Ja que sóc el vostre apòstol, miro de posar ben alt el meu servei, esperant que els jueus, que són del meu llinatge, n’estaran gelosos i podré salvar-ne alguns. Si del fet d’haver estat ells exclosos n’ha vingut la reconciliació del món, què no vindrà quan ells s’incorporin? No serà un pas de mort a vida? Quan Déu concedeix a algú els seus favors i el crida, no es fa mai enrere. Vosaltres, en altre temps, no éreu obedients a Déu, però ara que ells l’han desobeït, Déu s’ha compadit de vosaltres; igualment Déu es vol compadir d’ells, que ara, mentre es compadia de vosaltres, no li han estat obedients. Déu ha deixat els uns i els altres captius de la desobediència, per compadir-se finalment de tots.

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 15,21-28)

En aquell temps, Jesús es retirà a la regió de Tir i de Sidó, i sortí d’allà una dona cananea cridant: «Senyor, fill de David, compadiu-vos de mi: la meva filla està endimoniada.» Jesús no li contestà ni una paraula, però els deixebles li demanaven: «Despatxeu-la d’una vegada: només fa que seguir-vos i cridar.» Jesús els respongué: «Únicament he estat enviat a les ovelles perdudes del poble d’Israel.» Ella vingué, es prosternà i digué: «Senyor, ajudeu-me.» Jesús li respon: «No està bé de prendre el pa dels fills per tirar-lo als cadells.» Ella li contestà: «És veritat, Senyor, però també els cadells mengen les engrunes que cauen de la taula dels amos.» Llavors Jesús respongué: «Dona, quina fe que tens! Que sigui tal com vols.» I a l’instant es posà bona la seva filla.

 

 COMENTARI SOBRE LES LECTURES

Tercer llibre d’Isaïes, narra els fets posteriors a l’any 538 abans de Crist. És el retorn de l’exili de Babilònia, el profeta predica que la salvació serà oferta a tots els pobles. En aquelles terres de la deportació, gran part del poble d’Israel havia perdut la seva religió i adorava al déu Baal.

En l’evangeli trobem a Jesús retirant-se a les terres llunyanes de Tir i de Sidó, possiblement per poder conviure amb major tranquil·litat amb els apòstols. Aquestes, són dues poblacions en terres de l’actual Liban, a més de 100 km al nord de Jerusalem. D’influències Fenícies, adoraven al déu Baal, simbolitzat amb un cap de toro. D’aquí els molts prejudicis del poble de Judà, respecte d’altres territoris que no mantenien un rigor religiós, fet reiterat durant diferents èpoques.

En aquest context dels territoris de Judea que volten Jerusalem, les lectures d’avui ens mostren que la salvació, venint del poble jueu escollit per Déu per revelar-se, es fa extensiu a totes les persones de bona voluntat. Ho diu Isaïes, ho diu amb fets Jesús.

Jesús, al igual que amb la samaritana, es mostra zelós de predicar l’arribada del Regne al poble escollit per Déu per donar-se a conèixer, però acaba oferint aigua viva a la samaritana i la salut a la filla de la cananea, que demostren tenir fe. Si ens fixem, fins hi tot els apòstols semblen molestos amb ella i demanen que la “despatxi”.

A partir d’aquestes vivències a les perifèries i la posterior condemna a mort de Jesús promoguda pels dirigents religiosos del temple de Jerusalem, els apòstols ja no dubten que l’oferta de salvació esdevé ja universal.

 

JESÚS ES COMPADEIX

 Jesús es compadeix de tothom qui l’invoca amb fe i humilitat. Tant se val d’on siguem, tant se val quina hagi estat la nostra vida o les nostres creences anteriors.

Els dirigents jueus, molt segurs de la seva doctrina, queden plens d’orgull, incapaços de reconèixer els signes i les paraules de Jesús. Tenien molt clara la lletra de la llei, però poc amor en el seu cor.

També els cristians en determinats moments caiem en aquest pecat d’orgull de creure’ns superiors i per tant millors i més dignes que els altres.

Malgrat l’origen no jueu, la combinació de fe i humilitat, decideixen a Jesús a actuar: “Senyor, fill de David, compadiu-vos de mi.. i es prosternà”.

Quan ens hem prosternat nosaltres amb humilitat davant de Déu?

 

ASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉU

Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan (Ap 11,19a.12,1-6a.10ab)

El santuari del temple de Déu que hi ha en el cel s’obrí, i dins el temple aparegué l’arca de l’aliança de Déu. Llavors aparegué en el cel un gran prodigi: una dona que tenia el sol per vestit, la lluna sota els peus i duia al cap una corona de dotze estrelles. Al mateix temps aparegué en el cel un altre prodigi: hi havia un gran drac rogenc, que tenia set caps i deu banyes. Als set caps duia set diademes, i la seva cua arrossegà la tercera part de les estrelles i les llançà a la terra. El drac s’aturà davant la dona per devorar-li el fill així que nasqués. La dona posà al món un fill, un noi que ha de governar totes les nacions amb el ceptre de ferro; el seu fill va ser endut cap a Déu i cap al seu setial, i la dona va fugir al desert, on Déu li havia preparat un lloc. Llavors vaig sentir al cel una veu que cridava amb tota la força: «Ara és l’hora de la victòria del nostre Déu, l’hora del seu poder i del seu Regne, i el seu Messies ja governa.»

Salm responsorial [44,10bc.11-12ab.16 (R.: 10b)]

La princesa t’espera enjoiada,
l’esposa et ve a la dreta, vestida amb or d’Ofir. R.

R. Teniu la reina a la dreta, vestida amb brocats d’or. R.

Escolta, filla, estigues atenta,
oblida el teu poble i la casa del teu pare;
el rei està corprès de la teva bellesa.
És el teu senyor: fes-li homenatge. R.

Conduïdes entre cants de festa,
s’acosten al palau del rei. R.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 15,20-27a)

Germans, Crist ha ressuscitat d’entre els morts, el primer d’entre tots els qui han mort. Ja que la mort vingué per un home, també per un home vindrà la resurrecció dels morts: tots són d’Adam, i per això tots moren, però tots viuran gràcies al Crist. Cadascun al moment que li correspon: Crist el primer, després, a l’hora que ell vindrà, els qui són de Crist; a la fi, quan ell destituirà tota mena de sobirania, d’autoritat o de poder, com a coronament de tot, posarà el Regne en mans de Déu, el Pare. Perquè ell ha de regnar fins que Déu haurà sotmès tots els enemics sota els seus peus. El darrer enemic destituït serà la Mort. Perquè l’Escriptura diu que tot ho ha posat sota els seus peus.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 1,39-56)

Per aquells dies, Maria se n’anà decididament a la Muntanya, a la província de Judà. Entrà a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, el nen saltà dins les seves entranyes, i Elisabet, plena de l’Esperit Sant, cridà amb totes les seves forces: «Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes. Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me? Mira: tan bon punt he sentit la teva salutació, el nen ha saltat d’entusiasme dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t’ha fet saber, es complirà.» Maria digué: «La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva, perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa. Des d’ara totes les generacions em diran benaurada, perquè el Totpoderós obra en mi meravelles. El seu nom és sant, i l’amor que té als qui creuen en ell s’estén de generació en generació. Les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalça els humils. Omple de béns els pobres, i els rics se’n tornen sense res. Ha protegit Israel, el seu servent, com ho havia promès als nostres pares; s’ha recordat del seu amor a Abraham i a la seva descendència per sempre.» Maria es quedà tres mesos amb ella, i després se’n tornà a casa seva.

 

 COMENTARI SOBRE LES LECTURES

La devoció a Maria és un camí segur per accedir a Jesús.

Primer de tot, per les qualitats de santedat que trobem en Maria:

- És escollida per Déu entre tots les dones del món i de totes les èpoques.

- És preservada del pecat “anomenat” dels primers pares, per la gràcia rebuda.

- Acull voluntàriament el “do proposat” d’una maternitat virginal i el comunica amb joia.

- Cuida i educa a Jesús el millor que va saber, com fan les bones mares.

- És dolorosa al costat del Fill, quan arriben els pitjors moments.

- És mare i consol pels apòstols després del calvari.

En segon lloc, perquè Maria és mare de Jesús. I el Fill, que llògicament se l’estima, no pot desoir les pregàries de la seva mare.

Per Jesús, el nostre germà, Maria és mare adoptiva nostra i per tant es preocupa de nosaltres en tant que fills adoptius. 

 

És de bon fills ser agraïts i per tant cal pregar a Maria demanant la seva intercessió amb la pregària maternal de l’Ave Maria, en pregàries entranyables com el sant Rosari.

Maria, potser no és corredemptora com antigament s’ensenyava en la doctrina, però participa d’un manera especialíssima en la història de la nostra salvació, ja que ella és la porta d’entrada, l’arca de la nova aliança.

Per tot l’anterior, accedim al Fill també a través de la mare.


Bona festa a tots els amerencs i amerenques !!

 

Lectures del diumenge XIX DURANT L’ANY - CICLE A

Lectura del primer llibre dels Reis (1Re 19,9a.11-13a)

En aquells dies, Elies arribà a l’Horeb, la muntanya de Déu, i passà la nit en una cova. El Senyor li va fer sentir la seva paraula, i li digué: «Surt fora i estigue’t a la muntanya, a la presència del Senyor que ara mateix passarà.» Llavors vingué una ventada tan forta que esberlava les muntanyes i esmicolava les roques davant el Senyor, però el Senyor no hi era. Tot seguit vingué un terratrèmol, però el Senyor tampoc no hi era. Després vingué foc, i el Senyor tampoc no era en el foc. Finalment vingué el so d’un aire suau. Així que Elies el sentí, es cobrí la cara amb el mantell, sortí a fora i es quedà a l’entrada de la cova.

Salm responsorial [84,9ab-10.11-12.13-14 (R.: 8)]

Jo escolto què diu el Senyor:
Déu anuncia la pau al seu poble
i als qui l’estimen.
El Senyor és a prop per salvar els seus fidels,
i la seva glòria habitarà al nostre país.

R. Senyor, feu-nos veure el vostre amor,
i doneu-nos la vostra salvació.

La fidelitat i l’amor es trobaran,
s’abraçaran la bondat i la pau;
la fidelitat germinarà de la terra,
i la bondat mirarà des del cel.
R.

El Senyor donarà la pluja,
i la nostra terra donarà el seu fruit.
La bondat anirà al seu davant,
i la pau li seguirà les petjades.
R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 9,1-5)

Germans, us asseguro per Crist que dic la veritat, que no menteixo; la meva consciència, guiada per l’Esperit Sant, n’és també testimoni: Sento una gran tristesa i un dolor constant al fons del cor: tant de bo fos jo proscrit del Crist, en lloc dels meus germans, el poble del meu llinatge. Com a israelites, és d’ells la gràcia de fills, la glòria de la presència de Déu, les aliances, la Llei, el culte i les promeses; són d’ells també els patriarques, i finalment, com a home, ha sortit d’ells el Crist, que és Déu per damunt de tot. Sigui beneït per sempre, amén.

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 14,22-33)

Quan la gent hagué menjat, Jesús obligà els deixebles a pujar tot seguit a la barca i avançar-se-li cap a l’altra riba, mentre ell acomiadava la gent. Després d’acomiadar tothom, pujà tot sol a la muntanya per pregar. Al vespre encara era allà tot sol. La barca ja s’havia allunyat bon tros de terra, però les ones la destorbaven d’avançar, perquè el vent era contrari.

Passades les tres de la matinada, Jesús hi anà caminant sobre l’aigua. Quan els deixebles el veieren, s’esveraren pensant que era una fantasma, i cridaren de por. Però Jesús els digué de seguida: «No tingueu por, que sóc jo.» Pere li digué: «Senyor, si sou vós, maneu-me que vingui caminant sobre l’aigua.» Jesús contestà: «Ja pots venir.» Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l’aigua i anà on era Jesús. Però en adonar-se del vent que feia, s’acovardí i començà d’enfonsar-se. Llavors cridà: «Senyor, salveu-me.» A l’instant Jesús li donà la mà i li digué: «Quina poca fe! Per què dubtaves?» I quan hagueren pujat a la barca, el vent amainà. Els qui eren a la barca es prosternaren i deien: «Realment sou Fill de Déu.»

 

 

COMENTARI SOBRE LES LECTURES

Venim de diumenge passat, Jesús sempre atén amb la gent, se’n compadeix i els dona pa.

Jesús ja venia amb la intenció de retirar-se a pregar per la mort de Joan.

Un cop atesa la gent, la despatxa conjuntament amb els apòstols i se’n va sol a pregar.

Només després de l’estona d’intimitat reparadora amb el Pare del cel, Jesús torna amb els apòstols.

  Però no torna d’una forma normal, decideix fer-se trobadís a partir d’un nou signe. Jesús camina per on no es pot caminar. De la mateixa manera que va treure pa d’allà on no n’hi havia.

La nostra naturalesa feble, tendeix a la covardia i a la por. Els apòstols no han esgotat encara la capacitat de sorpresa. Malgrat el miracle dels pans i els peixos, torna el dubte i amb ell la por....: Jesús els sembla un “fantasma”.

Pere, qui si no, torna a mig vessar-la. Els deixebles queden callats i acovardits, Pere pren la iniciativa, és impulsiu, desitja creure i ser valent...., però torna a fracassar i s’enfonsa.

 

La por a fracassar sovint ens limita les expectatives sobre la vida.

Ens autolimitem en els nostres ideals, per por a fracassar.

Ens autolimitem a l’hora de buscar amistats autèntiques i fidelitzacions, per por a que ens fallin i sentir-nos malament.

Ens autolimitem a l’hora d’estimar, no fos que l’altre no m’estimin tant com jo a ell, acabi ferit, i a sobre es riguin de mi.

Els qui coneixen el cristianisme i es riuen dels cristians, sovint dins del seu cor pensen: “tant de bo jo pogués creure així”, però no ho diuen públicament per por de ser rebutjats per la majoria.

Durant els 3 anys d’amistat entre Pere i Jesús, Pere acumula tots els fracassos possibles però acaba sent cap de l’Església. No tinguem nosaltres por al fracàs, Déu és amb nosaltres amb tota certesa, i ens agafa de la mà quan ens enfonsem en mig de les onades de la vida.

 

Lectures del diumenge XVIII DURANT L’ANY - CICLE A

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 55,1-3)

Això diu el Senyor: «Oh tots els assedegats, veniu a l’aigua, veniu els qui no teniu diners, compreu i mengeu, compreu llet i vi sense diners, sense pagar res.

»Per què perdeu els diners comprant un pa que no alimenta, i malgasteu els vostres guanys en menjars que no satisfan? Escolteu bé, i tastareu cosa bona, i us delectareu assaborint el bo i millor. Estigueu atents, veniu a mi, i us saciareu de vida. Pactaré amb vosaltres una aliança eterna, els favors irrevocables promesos a David.»

Salm responsorial [144,8-9.15-16.17-18 (R.: 15)]

El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, gran en l’amor.
El Senyor és bo per a tothom,
estima entranyablement tot el que ell ha creat.

R. Tan bon punt obriu la mà, Senyor,
ens sacieu de bon grat.

Tothom té els ulls en vós, mirant esperançat,
i al seu temps vós els doneu l’aliment.
Tan bon punt obriu la mà,
sacieu de bon grat tots els vivents.
R.

Són camins de bondat, els del Senyor,
les seves obres són obres d’amor.
El Senyor és a prop dels qui l’invoquen,
dels qui l’invoquen amb sinceritat.
R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 8,35.37-39)

Germans, qui serà capaç d’allunyar-nos del Crist, que tant ens estima? Els contratemps, la por, les persecucions, la fam o la nuesa, els perills, la mort sagnant? De tot això en sortim fàcilment vencedors amb l’ajut d’aquell qui ens estima. Estic ben segur que ni la mort ni la vida, ni els àngels o altres poders, ni res del món present o del futur, ni els estols del cel o de les profunditats, ni res de l’univers creat no serà capaç d’allunyar-nos de Déu que, en Jesucrist, el nostre Senyor, ha demostrat com ens estima.

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 14,13-21)

En aquell temps, quan Jesús rebé la nova de la mort de Joan Baptista, se n’anà amb una barca cap a un lloc despoblat. Així que la gent ho va saber el van seguir a peu des dels pobles. Quan desembarcà veié una gran gentada, se’n compadí i curava els seus malalts. Els deixebles, veient que es feia tard, anaren a dir-li: «Som en un indret despoblat i ja s’ha fet tard. Acomiadeu la gent. Que se’n vagin als poblets a comprar-se menjar.» Jesús els respongué: «No cal que hi vagin. Doneu-los menjar vosaltres mateixos.» Ells li diuen: «Aquí només tenim cinc pans i dos peixos.» Jesús respongué: «Porteu-me’ls.» Llavors ordenà que la gent s’assegués a l’herba, prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, els partí i donava els pans als deixebles i ells els donaven a la gent. Tothom en menjà tant com volgué i recolliren dotze coves plens de les sobres. Els qui n’havien menjat eren tots plegats uns cinc mil homes, sense comptar-hi les dones i la mainada.

 

COMENTARI SOBRE LES LECTURES

En aquest evangeli, Jesús es compadeix i vetlla perquè les persones tinguin allò que necessiten.

Déu és aliment per l’esperit, per això Jesús els predica.

Déu vol que disposem d’allò necessari per viure en dignitat, per això Jesús els alimenta.

L’eucaristia, la multiplicació dels pans i dels peixos, són signe d’ambdós aliments.

Per aquest motiu és indigne (clama al cel), que la gent no disposi del necessari per viure amb dignitat i que no pugui sentir parlar de Jesús. En som responsables d’una i altra cosa.

Meditem el "credo del pa compartit" escrit per Mn. Jesús:

 

Crec en la necessitat de lluitar pel pa de cada dia, per tal de sobreviure d’una manera digna i justa.

Crec que en el pa hi estan representades les necessitats bàsiques per la dignitat de tota persona humana.

Crec que els drets fonamentals de tots els homes i dones del món es reivindiquen des del pa de cada dia.

Crec en l’abundància de pa per compartir-lo i celebrar la festa, mai acaparar-lo per explotar l’altre.

Crec que, quan el pa és repartit en equilibri i en justícia, n’hi ha per a tots i encara sobra.

Crec que en el pa hi ha una presència especial de Déu, acompanyant el seu poble al llarg de la història de salvació.

Crec que el projecte de Déu pels països del tercer món, passa necessàriament pel pa multiplicat i ben distribuït.

Crec que Jesús es fa carn en el ventre de Maria i pa en la casa d’Emaús.

Crec que Jesús converteix el pa en un signe del Regne i de la fraternitat universal.

Crec que Jesús entrega la plenitud del seu amor i la seva vida en el pa celebrat i menjat en la Eucaristia.

Crec que Jesús es fa present en les famílies que posen el pa a la taula sempre i per a tots.

Crec que la presència de Jesús és en el pa de tots els qui estimen sense fronteres i caminen cap el banquet del Regne definitiu, pels segles dels segles. Amén.