JA slide show
Select Language
Catalan English French German Greek Hebrew Italian Portuguese Spanish
Usuaris connectats
Tenim 20 visitants en línia
Cercador
Galeries de fotos

Lectures del diumenge xxX del temps ordinari - CICLE A

Lectura del llibre de l’Èxode (Ex 22,20-26)

El Senyor diu: «No maltractis ni oprimeixis els immigrats, que també vosaltres vau ser immigrats al país d’Egipte. No maltractis cap viuda ni cap orfe: Si els maltractes i alcen a mi el seu clam, jo l’escoltaré i, encès d’indignació, us mataré amb l’espasa: les vostres dones quedaran viudes, i orfes els vostres fills.

»Si prestes diners a algú del meu poble, als pobres que viuen amb tu, no facis com els usurers: no li exigeixis els interessos. Si et quedes com a penyora el mantell d’algú, torna-l’hi abans no es pongui el sol. És tot el que té per abrigar-se, el mantell que l’embolcalla. Amb què dormiria? Si ell alçava a mi el seu clam, jo l’escoltaria, perquè sóc compassiu.»

Salm responsorial [17,2-3a.3bc-4.47.51ab (R.:2)]

Us estimo, Senyor, vós m’enfortiu,
roca i muralla que em deslliura.

R. Us estimo, Senyor, vós m’enfortiu.

Déu meu, penyal on m’emparo,
escut i força que em salva.
Rodejat d’adversaris delirants, clamo al Senyor,
crido auxili d’entre els enemics.
R.

Beneït sigui el Déu vivent, el meu penyal.
Beneeixo el Senyor que em salva.
«Ha donat grans victòries al seu rei,
ha mostrat l’amor que té al seu Ungit.»
R.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica (1Te 1,5c-10)

Germans, ja sabeu el que fèiem per vosaltres mentre érem a la vostra ciutat. També vosaltres heu imitat el nostre exemple i el del Senyor, acollint la paraula de Déu enmig de moltes adversitats, plens del goig de l’Esperit Sant. Així heu estat un model per a tots els creients de Macedònia i d’Acaia, perquè, des de la vostra ciutat, s’ha estès el ressò de la paraula del Senyor. I no solament a Macedònia i a Acaia, pertot arreu parlen de la vostra conversió de manera que no ens cal afegir-hi res: ells mateixos conten com va ser la nostra arribada entre vosaltres i com abandonàreu els ídols i us convertíreu a Déu per adorar només el Déu viu i veritable i esperar del cel Jesús, el seu Fill, que ell ressuscità d’entre els morts i que ens salvarà de la pena en el judici que ha de venir.

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 22,34-40)

En aquell temps, quan els fariseus s’assabentaren que Jesús havia fet callar els fariseus, es tornaren a reunir, i un d’ells, mestre de la Llei, per provar-lo, li va fer aquesta pregunta: «Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?» Jesús li contestà: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament. Aquest és el manament més gran i el primer de tots. El segon és molt semblant: Estima els altres com a tu mateix. Tots els manaments escrits en els llibres de la Llei i dels Profetes vénen d’aquests dos.»

 

 

 COMENTARI SOBRE LES LECTURES

En les lectures d’avui trobem l’essència del que Déu ens demana: "estima a Déu i estima als altres".

La primera lectura del llibre de l’Èxode, ens parla del "codi de l’aliança". Moisés ha rebut els 10 manaments, a partir del compliment dels quals, Déu es compromet amb el seu poble.

Moisés desenvolupa els manaments i dona tot un seguit de directrius al poble sobre com s’han de relacionar entre ells, en la vida de cada dia. Un exercici similar serà el que farà Mahoma dos mil anys després amb el seu poble, els dona directrius de comportament social que els cohesionen.

En l’evangeli tornem a trobar als fariseus posant paranys a Jesús. Li demanen que entre els 365 preceptes negatius i els 248 preceptes positius, digui qui és el més important.

Jesús escull el precepte de l’AMOR. “Estima a Déu per sobre de tot i als altres com a tu mateix”.

És el fonament. No és pot estimar Déu i desentendre’s del germà. Són les exigències de l’amor.

L’amor a Déu que exclou al germà, és mentida.

Que és realment important i que és accessori? En tots els àmbits de la vida hem de fer-nos aquesta pregunta. També dins dels preceptes i la doctrina, cal saber que és essencial i que és accessori.

És essencial que la parella estigui casada o que realment s’estimin...

És essencial anar a missa o actuar cada dia de la setmana pensant en Déu.

I amb això no diem que el sagraments del matrimoni o l’eucaristia del diumenge no tinguin un gran valor. Però tenir el cor en Déu i en el germà és l’essencial i ens portaran a valorar les altres coses que se’ns ofereixen.

Jesús va ser aire fresc a les orelles d’un poble ofegat per les normes. Que ho sigui també a les nostres vides i a la vida de la nostre església.

 

"Estima i fes el que vulguis. Si calles, callaràs amb amor; si crides, cridaràs amb amor; si perdones, perdonaràs amb amor. Si tens l'amor ben arrelat en tu, cap altra cosa excepte l'amor serà el teu fruit". Sant Agustí d'Hipona

 

Lectures del diumenge xxIX del temps ordinari - CICLE A

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 45,1.4-6)

El Senyor pren Cir, el seu ungit, per la mà dreta, i el condueix per sotmetre-li les nacions i deixar desarmats els reis, per obrir-li les ciutats, perquè no trobi tancades les portes.

El Senyor li diu: «Per amor de Jacob, el meu servent, d’Israel, el meu elegit, et crido pel teu nom, et dono un títol honrós, tot i que no em coneixes.

»Jo sóc el Senyor, no n’hi ha d’altre. Fora de mi no hi ha cap Déu. Sense que em coneguessis t’he fet prendre les armes perquè sàpiguen de llevant fins a ponent que no hi ha ningú fora de mi. Jo sóc el Senyor. No n’hi ha d’altre.»

Salm responsorial [95,1.3,4-5.7-8.9-10a i c (R.: 7b]

Canteu al Senyor un càntic nou,
canteu al Senyor, arreu de la terra.
Conteu a totes les nacions la seva glòria,
conteu a tots els pobles els seus prodigis.

R. Doneu al Senyor honor i majestat.

El Senyor és gran, és digne d’ésser lloat,
és més temible que tots els déus;
perquè els déus dels pobles són no-res,
però el Senyor ha fet el cel.
R.

Doneu al Senyor, famílies dels pobles,
doneu al Senyor honor i majestat,
tributeu al Senyor l’honor del seu nom.
Entreu als seus atris, portant-li ofrenes.
R.

Adoreu el Senyor, s’apareix la seva santedat.
Que tremoli davant d’ell tota la terra.
Digueu a tots els pobles: «El Senyor és rei!»
Sentencia amb raó les causes dels pobles.
R.

Primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica (1Te 1,1-5b)

Pau, Silvà i Timoteu, a la comunitat de Tessalònica, reunida per Déu Pare i per Jesucrist, el Senyor. Us desitgem la gràcia i la pau.

Sempre donem gràcies a Déu per tots vosaltres i us recordem en les nostres pregàries. No deixem mai de recordar davant Déu, Pare nostre, com la vostra fe treballa per propagar-se, la vostra caritat no es cansa de fer el bé, i la vostra esperança en Jesucrist, el nostre Senyor, aguanta les adversitats. Germans, estimats de Déu: sabem de cert que ell us ha elegit, perquè quan us anunciàvem l’evangeli, no predicàvem només de paraula, sinó amb obres poderoses, amb dons de l’Esperit Sant, i amb molta convicció.

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 22,15-21)

En aquell temps, els fariseus planejaren la manera de sorprendre Jesús en alguna paraula comprometedora, i li enviaren alguns dels seus i dels partidaris d’Herodes a dir-li: «Mestre, sabem que dieu sempre la veritat, i que ensenyeu de debò els camins de Déu, sense miraments per ningú, sigui qui sigui, ja que no obreu per complaure els homes. Digueu-nos, doncs, què en penseu, d’això?: És lícit o no, de pagar tribut al Cèsar?» Jesús, que s’havia adonat de la seva malícia, els respongué: «Hipòcrites, per què proveu de comprometre’m? Ensenyeu-me la moneda del tribut.» Ells li ensenyaren una moneda romana, i Jesús els preguntà: «De qui és aquesta figura i el nom que hi ha escrit?» Li diuen: «Del Cèsar.» Jesús els respon: «Doncs, retorneu al Cèsar això que és del Cèsar, i a Déu, allò que és de Déu.»

  

COMENTARI SOBRE LES LECTURES

Isaïes parla de Cir (dirigent Persa), com d’un que és utilitzat per portar a terme el pla de salvació.

Cir deixarà marxar al poble d’Israel de la deportación i Isaïes ho viu com un nou èxode, en que el poble serà alliberat, com ho va ser a Egipte.

En aquest fragment es barreja l’acció de Déu i l’acció terrenal dels pobles, els mandataris. El poder terrenal de Cir li ha estat donat per Déu per tal que alliberi el seu poble de l’esclavatge. En l’evangeli també es barrejarà l’acció de Déu i el poder dels homes i dels pobles.

Jesús a l’evangeli és acosat per mandataris del temple i del madatari civil (Herodes).

De manera malintencionada pretenen posar-lo contra el poble jueu, si diu que és just pagar impostos a l’opresor, o bé posar-lo contra Herodes, si esvalota al poble dient que no s’han de pagar els impostos.

Jesús no es manifesta contrari a les obligacions civils, però sí es mostra gelós de complir amb Déu igual que complim amb els impostos.

Jesús els acusa per la seva malícia en el plantejament, i els tracta d’hipòcrites.

Avui cal saber adaptar aquest ensenyament. El regne de Déu no és d’aquest món, per tant hem de relativitzar la importància del diner i vigilar que la nostra prosperitat econòmica vagi acopanyada de les proporcionals obres de caritat. A la vegada, cal complir amb les obligacions ètiques amb les administracions, en benefici que els governs puguin donar els serveis de la societat del benestar presta (escoles, metges, etc.).

Aquesta justícia distributiva vinculada a les relacions humanes, ens humanitza, ja que llavors tots cuidem de tots. D’aquesta manera l’element terrenal col.labora al nostre benestar espiritual. I l’Esperit ens perfeccciona i ens fa millors ciutadans, més compromesos i capaços d’ocupar-nos dels altres.

Quan oblidem l’element espiritual, allò del que era gelós Jesús, ens anem acovardint, som temptats i dubtem de la utilitat del sentit ètic de la nostra conciencia. Persona i societat entren en crisi….