JA slide show
Select Language
Catalan English French German Greek Hebrew Italian Portuguese Spanish
Usuaris connectats
Tenim 6 visitants en línia
Cercador
Galeries de fotos

DIUMENGE II Quaresma (B)

Lectura del llibre del Gènesi (Gn 22,1-2.9a.10-13.15-18)

En aquells dies, Déu, per posar a prova Abraham, el cridà: «Abraham.» Ell respongué: «Aquí em teniu.» Déu li digué: «Pren, si et plau, Isahac, el teu fill únic, que tant estimes, vés-te’n al país de Morià, i allà, dalt de la muntanya que jo t’indicaré, sacrifica’l en holocaust.» Arribats a l’indret que Déu havia indicat a Abraham, hi aixecà l’altar i apilà la llenya. Llavors agafà el ganivet per degollar el seu fill. Però l’àngel del Senyor el cridà des del cel: «Abraham, Abraham.» Ell li respongué: «Aquí em teniu.» L’àngel li digué: «Deixa estar el noi, no li facis res. Ja veig que reverencies Déu, tu que no m’has refusat el teu fill únic.» Llavors Abraham alçà els ulls i veié un moltó agafat per les banyes en una bardissa. Hi anà, el prengué i el sacrificà en holocaust en lloc del seu fill. L’àngel del Senyor tornà a cridar Abraham des del cel i li digué: «Escolta l’oracle del Senyor: “Ja que has fet això de no refusar-me el teu fill únic, juro per mi mateix que t’ompliré de benediccions i faré que la teva descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de les platges de la mar; els teus descendents heretaran les ciutats dels seus enemics, i tots els nadius del país, per beneir-se, es valdran de la teva descendència, perquè has obeït el que jo t’havia manat”.»

Salm responsorial [115,10.15.16-17.18-19 (R.: 114,9)]

Crec amb tot el cor, tot i que deia:
«Que en sóc, de dissortat»,
al Senyor li doldria
la mort dels qui l’estimen.

R. Continuaré caminant entre els qui viuen
a la presència del Senyor.

Ah, Senyor, sóc el vostre servent,
ho sóc des del dia que vaig néixer.
Vós em trencàreu les cadenes.
Us oferiré una víctima d’acció de gràcies,
invocant el vostre nom. R.

Compliré les meves prometences,
ho faré davant del poble,
als atris de la casa del Senyor,
al teu bell mig, Jerusalem. R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 8,31b-34)

Germans, si tenim Déu a favor nostre, qui tindrem en contra? Ell, que va entregar el seu propi Fill per tots nosaltres i no el va plànyer, com no estarà disposat a donar-nos-ho tot, juntament amb el seu Fill?

Qui es presentarà per acusar els elegits de Déu? És Déu qui els declara innocents. Qui gosarà condemnar-los? Jesucrist, el qui va morir, més encara, el qui va ressuscitar, és el qui està a la dreta de Déu intercedint per nosaltres.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 9,2-10)

En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, els dugué tots sols dalt d’una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells: els seus vestits es tornaren fulgurants, i eren tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així. Se’ls aparegué Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús. Llavors Pere diu a Jesús: «Rabí, que n’estem de bé aquí dalt! Hi farem tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies.» No sabia pas què dir, d’esglaiats que estaven. Llavors es formà un núvol que els cobria, i del núvol estant va sortir una veu: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo.» Immediatament, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells.

Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no referissin a ningú allò que havien vist, fins després que el Fill de l’home hagués ressuscitat d’entre els morts. Ells retingueren aquestes paraules i discutien entre ells què volia dir això de «ressuscitar d’entre els morts».

 

 

 COMENTARI SOBRE LES LECTURES

 

Amb aquests fets relatats sobre la vida d’Abraham s’avança simbòlicament la mort de Jesús.

L’home Abraham no evita oferir el seu únic fill com a víctima d’ofrena. I Déu s’hi complau.

El Pare del cel, no evitarà la mort de Jesús, el seu Fill únic, i l’ofereix com a víctima (segona lectura).

El nostre Pare del cel no és com els deus de moltes cultures ancestrals que demanaven sacrificis humans.

El nostre Pare del cel ens demana el sacrifici dels cors. Vol els cors dels homes al seu costat, per a viure amb Ell.

Jesús per tant, és l’ofrena de redempció per a la humanitat.

 

Ens podria semblar l’acte de Déu Pare com a cruel, permetent la mort violenta de Jesús. També és cruel veure com els homes moren en guerres o de fam avui dia, víctimes del mateix mal que va matar a Jesús.

Déu intervé en la història humana només per obrir-nos la porta de la salvació, no per fer miracles de pel.lícula que evitin el nostre esforç personal i comunitari.

 

Redimits ja per la mort de Jesús, és la nostra conversió, el nostre canvi de vida, el que ha de salvar de la mort física i espiritual als homes del nostre temps. El nostre treball, el nostre testimoniatge creïble, els nostres diners, els nostres temps, en definitiva, el nostre amor.

D’aquesta manera participem de la mort de Jesús, morint a l’home antic, per a viure com a salvats que som.

 

Tal com hem escoltat a l’evangeli, Jesús els va prohibir a Pere, Joan i Jaume, de parlar de la glòria de Déu que havien vist, fins que Ell hagués ressuscitat al tercer dia.

Ara és aquest temps. El de proclamar amb paraules i obres la glòria de Déu que hem vist i que vivim en els nostres cors de conversos.