JA slide show
Select Language
Catalan English French German Greek Hebrew Italian Portuguese Spanish
Usuaris connectats
Tenim 12 visitants en línia
Cercador
Galeries de fotos

SOLEMNITAT DE JESUCRIST, REI DE TOT EL MÓN - CICLE A

Lectura de la profecia d’Ezequiel (Ez 34,11-12.15-17)

Això diu el Senyor Déu: «Jo mateix buscaré les meves ovelles i en faré el recompte. Les comptaré com el pastor recompta el seu ramat el dia que es troba amb les ovelles dispersades, i les recolliré de tots els llocs on s’havien dispersat el dia de núvols i boira. Jo mateix faré pasturar les meves ovelles, i jo mateix les duré a reposar, diu l’oracle del Senyor Déu. Buscaré l’ovella perduda, faré tornar la que s’havia allunyat, embenaré la que s’havia fet mal, faré posar bona la malalta, mantindré les grasses i robustes, les pasturaré totes amb justícia.» I a vosaltres, el ramat, el Senyor Déu us diu això: «Judicaré entre l’un i l’altre, moltons i cabrits.»

Salm responsorial [22,1-2a.2b-3.5.6 (R.: 1)]

El Senyor és el meu pastor, no em manca res,
em fa descansar en prats deliciosos.

R. El Senyor és el meu pastor, no em manca res.

Em mena al repòs vora l’aigua,
i allí em retorna.
Em guia pels camins segurs
per l’amor del seu nom.
R.

Davant meu pareu taula vós mateix,
i els enemics ho veuen;
m’heu ungit el cap amb perfums,
ompliu a vessar la meva copa.
R.

Oh, sí! La vostra bondat i el vostre amor
m’acompanyen tota la vida,
i viuré anys i més anys
a la casa del Senyor.
R.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 15,20-26.28)

Germans, Crist ha ressuscitat d’entre els morts, el primer d’entre tots els qui han mort. Ja que la mort vingué per un home, també per un home vindrà la resurrecció dels morts: tots són d’Adam, i per això tots moren, però tots viuran gràcies al Crist, cadascun al moment que li correspon: Crist el primer; després, a l’hora que ell vindrà, els qui són de Crist; a la fi, quan ell destituirà tota mena de sobirania, d’autoritat o de poder, com a coronament de tot, posarà el Regne en mans de Déu, el Pare. Perquè ell ha de regnar fins que Déu haurà sotmès tots els enemics sota els seus peus. El darrer enemic destituït serà la Mort. I quan tot li haurà estat sotmès, el Fill mateix se sotmetrà a Déu, que li ho haurà sotmès tot. Així Déu serà tot en tots.

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 25,31-46)

En aquell temps Jesús digué als seus deixebles: «Quan el Fill de l’home vindrà amb el seu poder, acompanyat de tots els àngels, s’asseurà al seu tron gloriós i es reuniran davant d’ell tots els pobles. Llavors els separarà entre ells com un pastor separa les ovelles i les cabres, i posarà les ovelles a la dreta, i les cabres a l’esquerra.

»Després el Rei dirà als de la seva dreta: Veniu, beneïts del meu Pare: preneu possessió del Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Vosaltres, quan jo tenia fam, em donàreu menjar; quan tenia set, em donàreu beure; quan era foraster, em vau acollir; quan em veiéreu despullat, em vau vestir; quan estava malalt, em vau visitar; quan era a la presó, vinguéreu a veure’m.

»Els justos li respondran: Senyor, quan us vam veure afamat i us vam donar menjar, o que passàveu set, i us vam donar beure? Quan us vam veure foraster i us vam acollir, o despullat, i us vam vestir? Quan us vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure-us?

»El Rei els respondrà: Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu a mi.

»Després dirà als de la seva esquerra: Lluny de mi, maleïts: aneu-vos-en al foc etern preparat per al diable i els seus àngels. Vosaltres, quan jo tenia fam, no em donàreu menjar; quan tenia set, no em donàreu beure; quan era foraster, no em vau acollir; quan em veiéreu despullat, no em vau vestir; quan estava malalt o a la presó, no em vau visitar.

»Ells li respondran: Senyor, quan us vam veure afamat o que passàveu set, foraster, despullat, malalt o a la presó, i no vam fer res per vós?

»Ell els contestarà: Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que deixàveu de fer a cadascun d’aquests, per petit que fos, m’ho negàveu a mi.

»I aniran als suplicis eterns, mentre que els justos entraran a la vida eterna.»

 

COMENTARI SOBRE LES LECTURES

Diada de recapitulació, de fer resum aprofitant el final de l'any litúrgic. De veure en que hem avançat.

Durant tot l’any litúrgic hem celebrat tots els fets de la vida de Jesús: el naixement, els fets i paraules de la seva vida pública, la incomprensió d’alguns, la mort violenta, i la resurrecció triomfal.

Jesús ha complert amb l’encàrrec del Pare del cel i ara ja regna sobre la mort.

 

La salvació ja és una realitat, malgrat sovint visquem ignorant-la. No tenim signes visibles extraordinaris que ens recordin a cada moment que Jesús ha ressuscitat i amb Ell també nosaltres a una nova vida. Només tenim la Tradició i la Paraula custodiada per l’Església, l’exemple de molts homes i dones de totes les èpoques, la litúrgia sovint devaluada. La fredor de molts davant del miracle de l’eucaristia, de Jesús fet aliment visible per nosaltres, seria un clar exemple.

 Per Jesús ja podem accedir a ser “fills” de Déu, però sovint, malgrat ser-ho “potencialment”, en realitat no tenim una relació de confiança i d’amor amb Déu, com el que cal tenir amb un Pare.

La llibertat per sobre de tot. Déu respecta la nostra llibertat per sobre de tot. No s’imposa. Ja som adults, hem de decidir si ens acollim al regne de Déu.

El rei que representa Jesús no disposa dels seus com a súbdits, en la primera lectura és presenta com un pastor que cuida i embena les ferides de les ovelles.

És un rei que ens jutjarà, no per allò que haguem fet, sinó principalment pel que haurem deixat de fer.

Jesús voldria regnar en el nostre cor. Déu vol ser tot en tots (segons ens escriu Pau). Cal saber veure els signes dels temps. Que ens demana a cadascun de nosaltres Déu per seguir fent present, visible, el seu regne. On estan els cristians compromesos? On els joves generosos que consagren la seva vida per Jesús?

En una època de purificació de l’Església, hem de fer créixer brots nous. Un nou planter incontaminat. Nascut d’una nova relectura de l’evangeli, clara, neta i joiosa.

Jesús regna sobre el món. Ha complert amb escreix amb un excés d’amor que el va portar a la creu. En una època de prudències i poques certeses, de pocs compromisos amb causes diverses, només els excessos d’amor ens faran aixecar el cap amb dignitat i recordar l’alegria de saber viure amb la joia de saber que per Jesús rei, “ja estem salvats”.

 

Lectures del diumenge xxXIII del temps ordinari - CICLE A

Lectura del llibre dels Proverbis (Pr 31,10-13.19-20.30-31)

Que en té de valor una bona esposa! És molt més preuada que les perles. El cor del seu marit hi confia, no són escassos els guanys que en traurà. Durant tota la vida el farà feliç, i no desgraciat. Es procura la llana i el lli, que les seves mans transformen com vol. Pren a les mans la filosa, i els seus dits agafen el fus. Obre les mans als pobres, allarga el braç als indigents.

L’encant és aparença, la bellesa s’esvaeix; l’esposa que creu en el Senyor és la que val tots els elogis. Dediqueu-li cants pels fruits del seu treball: que la seva obra l’elogiï davant de tot el poble.

Salm responsorial [127,1-2.3.4-5 (R.: 1a)]

Feliç tu, fidel del Senyor,
que vius seguint els seus camins.
Menjaràs del fruit del teu treball,
seràs feliç i tindràs sort.

R. Feliç tu, fidel del Senyor.

La teva esposa fruitarà com una parra
dins la intimitat de casa teva;
veuràs els fills com plançons d’olivera
al voltant de la taula. R.

És així com els fidels del Senyor
seran beneïts.
Que el Senyor et beneeixi des de Sió.
Que tota la vida puguis veure prosperar Jerusalem.
R.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica (1Te 5,1-6)

Germans, no cal que us escrivim quan i en quins moments arribarà el Dia del Senyor: vosaltres mateixos ja sabeu prou bé que vindrà com un lladre a la nit. La gent es pensarà que tot està en pau i ben assegurat, quan de sobte vindrà la devastació, com els dolors a la dona que ha de tenir un fill, i no se n’escaparà ningú. Però a vosaltres, germans, que no viviu en la foscor, aquell dia no us podrà sorprendre com un lladre, ja que tots sou fills de la llum i del dia. No som pas de la nit ni de la foscor. Per això no hem de dormir, com els altres, sinó vetllar i viure sòbriament.

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 25,14-30)

En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola: «Un home que se n’anava a fora del país cridà els seus administradors i els confià els seus béns. A un li donà cinc milions, a l’altre dos i a l’altre un, segons la capacitat de cadascú, i se n’anà. [El qui n’havia rebut cinc anà de seguida a negociar-hi, i en guanyà cinc més. També el qui n’havia rebut dos en guanyà dos més. Però el qui n’havia rebut un guardà en un amagatall els diners del seu amo.]

Al cap de molt temps l’amo tornà i els demanà comptes. Es presentà primer el qui havia rebut cinc milions, portà també els cinc que havia guanyat i digué: Senyor, m’havíeu confiat cinc milions i n’he guanyats cinc més. [L’amo li va dir: Molt bé. Ets un administrador bo i de tota confiança. El que t’havia encomanat ho has administrat fidelment. Ara t’encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor.

Es presentà després el qui n’havia rebut dos i digué: Senyor, m’havíeu confiat dos milions i n’he guanyats dos més. L’amo li va dir: Molt bé. Ets un administrador bo i de tota confiança. El que t’havia encomanat ho has administrat fidelment. Ara t’encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor.

Es presentà també el qui n’havia rebut un, i digué: Senyor, sé que sou un home exigent, que voleu collir on no havíeu sembrat i aplegar on no havíeu escampat. Per això vaig tenir por i vaig amagar els vostres diners. Aquí teniu allò que és vostre. L’amo li contestà: Ets un administrador dolent i gandul. Tu sabies que vull collir on no he sembrat i aplegar on no he escampat? Doncs havies de posar al banc els meus diners, i ara podria recobrar allò que és meu amb els interessos. Preneu-li aquest milió i doneu-lo al qui en té deu, perquè als qui tenen, els donaré encara més i en tindran a vessar, però als qui no tenen, els prendré fins allò que els queda. I aquest administrador inútil, traieu-lo a fora, a la fosca. Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents».]

  

COMENTARI SOBRE LES LECTURES

La vida és un do, un regal.

Cal ser agraïts amb els regals i fer-nos mereixedors (que no se’n desdiguin)

Tenim talents, capacitats.

Déu espera de nosaltres el millor. Sap el que ho podem donar, perquè ell ens fa capaços.

El fet que siguem fruit de la gratuïtat de Déu, ens obliga més a ser-li agraïts per haver-nos creat.

No saber perquè “som aquí”, perquè existim, és el pitjor que ens pot passar. Sovint gastem la vida mirant de fruit una mica, sovint sense un sentit, ni esperança clares.

Si fem una semblança de la nostra vida quotidiana, veiem que tenim capacitats que podem desenvolupar-se amb esforç, constància i tenacitat: aprenent una professió, fent un treball de qualitat, sent bons amics o bones parelles. Poden ser útils a la societat i fer feliços als qui ens acompanyen per la vida. En la primera lectura del llibre dels proverbis es fa una lloança de les qualitats de la parella, en aquest cas d’una parella dona, que pot ajudar a l’home a ser feliç amb les seves qualitats.

Davant de tantes bones expectatives per millorar, només la por va en contra nostra: por a no ser estimat, por a no ser  acceptat, por a no ser valorat. I aquesta “por” sovint subjectiva, és l’eina que utilitza el diable per fer-nos dubtar de l’interès real d’esforçar-nos per una millora pels altres, i ens convida a tancar-nos per protegir-nos dels perills, per protegir-nos del “no amor” dels altres cap a nosaltres. Llavors ja no cal millorar-se, sinó protegir-se, desconfiar.

Aquest acaba sent el pensament del treballador que només amb un talent, agafa por i l’enterra, per no perdre’l.

Hem rebut 5, 3 o 1 talents, però aquest no és el fet important. L’important és voler doblar el que hem rebut i oferir-ho a Déu en acció de gràcies per la vida que hem rebut. Aquest camí ens fa posar en risc, ja que només donant-nos als altres desenvolupament els nostres talents i aquest és un exercici que de vegades fa por...

 La vida, més llarga o més curta, acaba passant. Per això Pau ens encoratja a viure atents per no perdre els talents rebuts, ja que llavors quedem a les fosques. “Però a vosaltres, germans, que no viviu en la foscor, aquell dia no us podrà sorprendre com un lladre, ja que tots sou fills de la llum i del dia”.