Parroquia Amer
Select Language
Catalan English French German Greek Hebrew Italian Portuguese Spanish
Usuaris connectats
Tenim 4 visitants en línia
Galeries de fotos

Benedicció dels rams

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 21,1-11)

Quan eren prop de Jerusalem, arribaren a Bet-Fagué, a la muntanya de les Oliveres. Allà Jesús envià dos deixebles amb aquest encàrrec: «Aneu al poble d’aquí al davant, i trobareu tot seguit una somera fermada, amb el seu pollí. Deslligueu-la i porteu-me’ls. Si algú us deia res, responeu-li que el Senyor els ha de menester, però els tornarà de seguida.» Tot això va succeir perquè es complís el que el Senyor havia anunciat pel profeta: «Digueu a la ciutat de Sió: Mira, el teu rei fa humilment la seva entrada, muntat en una somera, en un pollí, fill d’un animal de càrrega.» Els deixebles hi anaren, feren el que Jesús els havia manat, portaren la somera i el pollí, els guarniren amb els seus mantells, i ell hi pujà. Molta gent entapissava el camí amb els seus mantells, altres tallaven branques dels arbres per encatifar la terra, i la gent que anava al davant i la que el seguia cridava: «Hosanna al Fill de David. Beneït el qui ve en nom del Senyor. Hosanna a dalt del cel.»

Quan hagué entrat a Jerusalem, s’agità tota la ciutat. Molts preguntaven: «Qui és aquest?» La gent que anava amb ell responia: «És el profeta Jesús, de Natzaret de Galilea.»

 

Missa de la Passió

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 50,4-7)

El Senyor Déu m’ha donat una llengua de mestre perquè, amb la paraula, sàpiga sostenir els cansats. Un matí i un altre em desvetlla l’orella perquè escolti com un deixeble. El Senyor Déu m’ha parlat a cau d’orella i jo no m’he resistit ni m’he fet enrere: he parat l’esquena als qui m’assotaven i les galtes als qui m’arrancaven la barba; no he amagat la cara davant d’ofenses i escopinades. El Senyor Déu m’ajuda: per això no em dono per vençut; per això paro com una roca la cara i que no quedaré avergonyit.

Salm responsorial [21,8-9.17-18a.19-20.23-24 (R.: 2a)]

Tots els qui em veuen es riuen de mi,
amb els llavis i amb el cap prenen aires de mofa:
«S’ha adreçat al Senyor; que l’alliberi, doncs;
que el salvi, si tant se l’estima.»

R.: Déu meu, Déu meu, ¿per què m’heu abandonat?

M’envolta una munió de gossos,
em rodeja un estol de malfactors,
m’han lligat les mans i els peus,
puc comptar tots els meus ossos. R.

Es reparteixen entre ells els meus vestits,
es juguen als daus la meva roba.
Almenys vós, Senyor, no us allunyeu;
força meva, cuiteu a defensar-me. R.

Anunciaré als meus germans el vostre nom,
us lloaré enmig del poble reunit.
Fidels del Senyor, lloeu-lo,
fills de Jacob, glorifiqueu-lo,
reverencieu-lo, fills d’Israel. R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips (Fl 2,6-11)

Jesucrist, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no-res, fins a prendre la condició d’esclau. Havent-se fet semblant als homes i començant de captenir-se com un home qualsevol, s’abaixà i es féu obedient fins a acceptar la mort, i una mort de creu. Per això Déu l’ha exalçat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom, perquè tothom, al cel, a la terra i sota la terra, doblegui el genoll al nom de Jesús, i tots els llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare.

Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Mateu (Mt 26,14-27,66)

Estic disposat a entregar-vos Jesús. Què em voleu donar?

C. En aquell temps, [un dels dotze, 1’anomenat Judes Iscariot, se n’anà a trobar els grans sacerdots i els digué:

S. «Estic disposat a entregar-vos Jesús. Que em voleu donar

C. Ells li pagaren trenta monedes de plata, i des d’aleshores buscava una ocasió per entregar-lo.

On voleu que us preparem el sopar per menjar l’anyell pasqual?

C. El primer dia dels Àzims, els deixebles preguntaren a Jesús:

S. «On voleu que us preparem el sopar per menjar l’anyell pascual

C. Ell respongué:

+ «Aneu a la ciutat, a casa de tal, i digueu: El mestre diu: El meu moment s’acosta: faré el sopar pasqual amb els meus deixebles a casa teva.»

C. Els deixebles compliren el que Jesús els havia manat i prepararen el sopar pasqual.

Un de vosaltres em trairà

C. Cap al tard, es posà a taula amb els dotze. I digué tot menjant:

+ «Us ho dic amb tota veritat: Un de vosaltres em trairà.»

C. Ells començaren a dir-li, un per un, molt entristits:

S. «No sóc pas jo, Senyor

C. Jesús contestà:

+ «El qui posa amb mi la al mateix plat per sucar-hi és el qui em trairà. El Fill de l’home fa el camí que les Escriptures havien predit d’ell, però ai de l’home que el traeix: a aquest home més li valdria no haver nascut.»

C. Judes, el qui el traïa, li preguntà:

S. «No sóc pas jo, rabí

C. Jesús li contestà:

+ « que ho ets.»

Això és el meu cos. Això és la meva sang

C. Mentre menjaven, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i digué tot donant-lo als deixebles:

+ «Preneu i mengeu-ne; això és el meu cos.»

C. Després prengué un calze, digué l’acció de gràcies i els el donà tot dient:

+ «Beveu-ne tots, que això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tots els homes en remissió dels pecats. Us asseguro que des d’ara no beuré d’aquest fruit de la vinya fins el dia que en beuré de novell amb vosaltres en el Regne del meu pare.»

C. Després de cantar l’himne, sortiren cap a la muntanya de les Oliveres.

Mataré el pastor i les ovelles del ramat es dispersaran

C. Llavors Jesús els digué:

+ «Aquesta nit tots tindreu de mi un desengany, perquè l’Escriptura diu: “Mataré el pastor, i les ovelles del ramat es dispersaran.” Però, quan hauré ressuscitat, aniré davant vostre a Galilea.»

C. Pere li digué:

S. «Ni que tots es desenganyin de vós, jo, mai.»

C. Jesús li respon:

+ «T’ho dic amb tota veritat: Aquesta mateixa nit, abans no canti el gall, m’hauràs negat tres vegades.»

C. Li diu Pere:

S. «Ni que hagi de morir amb vós, no us negaré.»

C. I tots els deixebles digueren el mateix.

Es posà trist i abatut

C. Llavors Jesús arribà amb els seus deixebles a una propietat anomenada Guet-Semaní, i els diu:

+ «Seieu aquí mentre vaig allà a pregar.»

C. Prengué Pere i els dos fills de Zebedeu, i es posà tot trist i abatut. Llavors els digué:

+ «Sento una tristor a l’ànima com per a morir-ne. Quedeu-vos aquí i vetlleu juntament amb mi.»

C. Ell s’avançà un tros enllà, es prosternà amb el front a terra i pregava:

+ «Pare meu, si és possible, que aquest calze s’allunyi de mi. Però que no es faci com jo vull, sinó com vós voleu.»

C. Després va cap als seus deixebles i els troba adormits. Diu a Pere:

+ «¿Així no heu estat capaços de vetllar una hora amb mi? Vetlleu i pregueu, que no caigueu en la temptació. L’esperit està decidit a tot, però l’home és feble.»

C. Se n’anà per segona vegada i pregà:

+ «Pare meu, si aquest calze no pot passar sense que jo el begui, que es faci la vostra voluntat.»

C. Després tornà i els trobà adormits: és que els ulls els pesaven. Els deixà, doncs, i se n’anà a pregar per tercera vegada, tot repetint la mateixa súplica. Se’n va després cap als deixebles i els diu:

+ «Ja podeu dormir tranquils. Ha arribat l’hora. El Fill de l’home és entregat en mans dels pecadors. Aixequeu-vos, anem, que el qui em traeix ja és aquí.»

Llavors agafaren Jesús i el detingueren

C. Encara parlava Jesús quan arribà Judes, un dels dotze, amb molta gent, armada amb espases i garrots. Venien de part dels grans sacerdots i dels notables del poble. El qui el traïa els havia donat aquest senyal:

S. «Es aquell que jo besaré: deteniu-lo.»

C. Immediatament s’acostà a Jesús i li digué:

S. «Déu vos guard, rabí.»

C. I el besà. Però Jesús li contestà:

+ «Company, estigues pel que has vingut a fer.»

C. Llavors detingueren Jesús, i un dels qui anaven amb ell desembeinà l’espasa i, d’un cop, tallà l’orella del criat del gran sacerdot. Jesús li digué:

+ «Torna a embeinar l’espasa: tots els qui empunyen l’espasa, per l’espasa moriran. ¿Et penses que no puc demanar ajut al meu Pare? Ara mateix m’enviaria més de dotze legions d’àngels. Però llavors, ¿com es compliria el que anuncien les Escriptures afirmant que ha de ser així

C. Llavors Jesús s’adreçà a la gent i els digué:

+ «Heu vingut a agafar-me, armats amb espases i garrots, com si fos un bandoler. Cada dia em teníeu assegut al temple ensenyant, i mai no em detinguéreu. Però tot ha passat així perquè es complís el que havien escrit els profetes.»

C. Llavors tots els deixebles el deixaren sol i fugiren.

Us asseguro que des d’ara veureu el Fill de l’home assegut a la dreta del Totpoderós

C. Els qui havien detingut Jesús se l’endugueren al palau del gran sacerdot Caifàs, on s’havien reunit els mestres de la Llei i els notables. Pere el seguia de lluny fins que arribà al palau del gran sacerdot. Entrà al pati i s’assegué entre els guardes, esperant el desenllaç. Els grans sacerdots amb tot el sanedrí buscaven alguna falsa declaració contra Jesús per poder-lo condemnar a mort, però no en trobaven cap, tot i que s’havien presentat molts testimonis que declaraven en fals. Finalment se’n presentaren dos amb aquesta acusació:

S. «Aquest ha dit: “Jo podria destruir el santuari de Déu i reconstruir-lo en tres dies”.»

C. El gran sacerdot s’aixecà i preguntà a Jesús:

S. «No et vols defensar de res? Què en dius, de les acusacions que et fan aquests testimonis

C. Però Jesús callava. El gran sacerdot li digué:

S. «Et conjuro pel Déu viu que ens diguis si tu ets el Messies, el Fill de Déu

C. Jesús li respon:

+ «, teniu raó. Us asseguro que des d’ara veureu el Fill de l’home assegut a la dreta del Totpoderós, i venint enmig dels núvols del cel.»

C. Llavors el gran sacerdot s’esquinçà els vestits tot cridant:

S. «Ha blasfemat! Quina falta ens fan els testimonis? Vosaltres mateixos acabeu de sentir la blasfèmia. Què us en sembla?»

C. Ells respongueren:

S. «Mereix pena de mort.»

C. Llavors li escopien a la cara i li pegaven; altres el bufetejaven i li deien:

S. «Profetitza, Messies; endevina qui t’ha pegat.»

Abans no canti el gall em negaràs tres vegades

C. Mentrestant Pere s’estava assegut fora, al pati. Una criada se li acostà per dir-li:

S. «Tu també hi anaves amb Jesús, el Galileu.»

C. Però ell ho negà davant de tothom i li digué:

S. «No de què em parles.»

C. Quan Pere sortia cap al portal, una altra criada s’hi fixà i digué als qui eren allí:

S. «Aquest anava amb Jesús, el Natzarè.»

C. Pere ho tornà a negar i jurava que no coneixia aquell home. Al cap de poc els qui eren allà s’acostaren i digueren a Pere:

S. «És veritat que hi anaves, amb ells; se’t nota fins i tot en el parlar.»

C. Ell es posà a proferir malediccions i juraments assegurant que no coneixia de res aquell home. En aquell moment cantà el gall i Pere es recordà que Jesús li havia dit: «Abans no canti el gall, em negaràs tres vegades», i així que va ser fora, va plorar amargament.

L’entregaren a Pilat, el governador

C. Quan s’hagué fet de dia, tots els grans sacerdots i els notables del poble tingueren sessió contra Jesús per decretar la seva mort. Se l’endugueren encadenat i 1’entregaren a Pilat, el governador romà.

No podem posar-los amb el diner de les ofrenes, perquè són el preu d’una vida

C. Quan Judes, el qui l’havia traït, veié que l’havien condemnat, es penedí del que havia fet. Retornà les trenta monedes als gran sacerdots i als notables i els digué:

S. «He pecat entregant a la mort un home innocent.»

C. Ells, per tota resposta, li digueren:

S. «A nosaltres ens véns amb això? Tu t’arreglaràs.»

C. Ell llençà els diners al santuari, sortí a fora, se’n va anar i es va penjar. Els grans sacerdots recolliren els diners, però es deien:

S. «No podem posar-los amb el diner de les ofrenes, perquè són el preu d’una vida.»

C. Després de discutir-ho, van comprar amb aquells diners el camp del Terrisser per sepultar els forasters. Per això encara avui s’anomena camp de Sang. Així es complí el que diu el profeta Jeremies: «Prengueren les trenta monedes, el preu d’un esclau, tal com l’avaluaven els israelites, i les donaren a canvi del camp del Terrisser, tal com el Senyor m’havia indicat.»]

Ets tu el rei dels jueus?

C. Jesús comparegué davant el governador. El governador l’interrogà:

S. «Ets tu el rei dels jueus?»

C. Jesús li digué:

+ «Sí, teniu raó.»

C. Però Jesús no contestava res a les acusacions que li feien els grans sacerdots i els notables del poble. Llavors Pilat li diu:

S. «¿No sents quantes acusacions presenten contra tu?»

C. Però Jesús no li respongué ni una paraula, tant que el governador n’estava tot sorprès. Cada any, per la festa, el governador tenia el costum d’indultar un pres, el que la gent volia. Llavors hi havia un pres famós, un tal Bar-Abàs. Quan la gent es reuní, Pilat els digué:

S. «Qui voleu que indulti, Bar-Abàs o Jesús, tingut per Messies?»

C. Perquè s’adonava que li havien entregat Jesús per enveja. Mentre Pilat seia al tribunal, la seva esposa li féu arribar aquest encàrrec:

S. «No vulguis saber res d’aquest innocent; aquesta nit, en somni, he sofert molt per ell.»

C. Mentrestant els grans sacerdots i els notables havien convençut la gent que demanessin l’indult de Bar-Abàs i la mort de Jesús. Quan Pilat els preguntà quin dels dos volien que els indultés, ells li respongueren:

S. «Bar-Abàs.»

C. Pilat els diu:

S. «I de Jesús, tingut per Messies, què n’he de fer?»

C. Tots li respongueren:

S. «Que el crucifiquin.»

C. Digué Pilat:

S. «Per què? Quin mal ha fet?»

C. Ells cridaven més fort encara:

S. «Que el crucifiquin.»

C. Quan Pilat s’adonà que era inútil el seu intent i que més aviat crearia un avalot, es rentà amb aigua les mans davant la gent i els digué:

S. «Jo no sóc responsable de la sang d’aquest home; arregleu-vos vosaltres.»

C. Tot el poble respongué:

S. «Que la responsabilitat d’aquesta sang caigui sobre nosaltres i sobre els nostres fills.»

C. Llavors els deixà lliure Bar-Abàs i entregà Jesús, després de fer-lo assotar, perquè el crucifiquessin.

Salve, rei dels jueus

C. Els soldats del governador s’endugueren Jesús a l’interior del pretori, reuniren al seu voltant tota la tropa, li tragueren els vestits, el cobriren amb un mantell de color grana, i li posaren al front una corona d’espines que havien teixit, i a la mà dreta li posaren una canya. Després, per burlar-se’n, s’agenollaven davant d’ell i li deien:

S. «Salve, rei dels jueus.»

C. També l’escopien i li prenien la canya per pegar-li al cap. Acabada la burla, li tragueren el mantell, li posaren els seus vestits i se l’endugueren per crucificar-lo.

Dos bandolers foren crucificats juntament amb ell

C. Quan sortien, trobaren un home de Cirena, que es deia Simó, i l’obligaren a carregar-se la creu de Jesús. Arribaren a un indret anomenat Gòlgota, que vol dir lloc de la Calavera. Li oferiren una beguda de vi barrejat amb fel; ell el tastà, però no en volgué beure. Després de crucificar-lo, es repartiren els seus vestits i se’ls jugaren als daus. I s’assegueren allà per fer la guàrdia. Sobre el seu cap, havien posat escrita la causa de la seva condemna: «Aquest és Jesús, el rei dels jueus.» Dos bandolers foren crucificats juntament amb ell, l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra.

Si ets el Fill de Déu, baixa de la creu

C. Els qui passaven l’insultaven, movien el cap amb aires de mofa i deien:

S. «Tu que vols destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, salva’t tu mateix; si ets el Fill de Déu, baixa de la creu.»

C. També se’n burlaven els grans sacerdots amb els mestres de la Llei i els notables. Deien:

S. «Ell que salvava els altres, no és capaç de salvar-se ell mateix! Ell que és el rei d’Israel, que baixi ara de la creu i creurem en ell. Confiava en Déu: que l’alliberi, doncs, si tant se l’estima, ell que deia: Sóc Fill de Déu.»

C. Els bandolers que havien estat crucificats amb ell també li feien els mateixos retrets.

Eli, Eli, lema sabactani?

C. Des del migdia fins a mitja tarda s’estengué una foscor sobre tota la terra. Cap a mitja tarda Jesús cridà amb tota la força:

+ «Eli, Eli, lema sabactani?»

C. Que vol dir:

+ «Déu meu, Déu meu, per què m’heu abandonat?»

C. Alguns dels qui eren allí deien:

S. «Ara crida Elies.»

C. Un d’ells anà corrents a prendre una esponja xopa de vinagre i la posà al capdamunt d’una canya perquè begués. Però els altres li deien:

S. «Deixa’l estar. A veure si ve Elies a salvar-lo.»

C. Jesús tornà a cridar amb tota la força i expirà.

(Aquí tothom s’agenolla, i fa una pausa)

C. En aquell moment la cortina que tancava el santuari s’esquinçà en dos trossos de dalt a baix, la terra tremolà, les roques s’esberlaren, els sepulcres s’obriren i ressuscitaren molts cossos dels sants que hi reposaven; després de la resurrecció de Jesús sortiren dels sepulcres, anaren a la Ciutat Santa i s’aparegueren a molts. Quan el centurió i els soldats que guardaven Jesús veieren el terratrèmol i tot el que havia passat, s’esveraren molt i deien:

S. «És veritat: Aquest home era Fill de Déu.»

[C. També moltes dones eren allà mirant-s’ho de lluny. Havien seguit Jesús des de Galilea i el proveïen amb els seus propis recursos. Entre elles hi havia Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume i de Josep, i la mare dels fills de Zebedeu.

Josep posà el cos de Jesús en el seu sepulcre nou

C. Cap al tard vingué un home ric d’Arimatea, que es deia Josep, i era també dels seguidors de Jesús. Aquest home anà a trobar Pilat per demanar-li el cos de Jesús. Pilat manà que li donessin el cos. Josep el prengué, l’amortallà amb un llençol i el posà en el sepulcre nou que ell s’havia fet tallar a la roca. Després féu rodolar una gran pedra, per tancar l’entrada del sepulcre, i se n’anà. Maria Magdalena i l’altra Maria eren allà, assegudes davant el sepulcre.

Podeu disposar d’una guàrdia. Feu guardar el sepulcre tan bé com sapigueu

C. L’endemà, que era ja dissabte, els grans sacerdots i els fariseus anaren en corporació a trobar Pilat per dir-li:

S. «Senyor, ens hem recordat que aquell impostor quan encara vivia va dir: “Al cap de tres dies ressuscitaré.” Doneu ordre de guardar el sepulcre fins al tercer dia, no fos cas que els deixebles anessin a robar-lo i diguessin al poble: “Ha ressuscitat d’entre els morts.” Seria una impostura pitjor que la primera.»

C. Pilat els digué:

S. «Podeu disposar d’una guàrdia. Feu guardar el sepulcre tan bé com sapigueu.»

C. Ells anaren al sepulcre i l’asseguraren segellant-ne l’entrada i posant hi guàrdia.]

 

 COMENTARI SOBRE LES LECTURES

Avui celebrem l’entrada pública de Jesús a Jerusalem. Amb la lectura de la Passió del Senyor, iniciem els actes de la Setmana Santa.

Jesús havia viscut aquest darrer temps amenaçat de mort, evitant determinats espais, predicant allà on encara se’l permetia.

Sent Ell conscient que arribava la seva hora, en apropar-se la festa de la Pasqua, en que Ell seria l’anyell Pasqual, puja de manera oberta a Jerusalem, entrant pacífic damunt d’un ase. Sabent que aquesta presentació pública davant del poble que l’aclama, seria una ofensa era a la pràctica significava la seva sentència a mort. Recordem com en d’altres moments Jesús fugia de qualsevol manifestació pública d’exhaltació mesiànica.

No volia populismes. Ara, acabada la predicació cal acomplir tot el previst, pas a pas, i un dels fets, és l’aclamació pública del poble cap a Jesús com a rei d’Israel.

En aquest acte, sapiguem veure l’acompliment del que profetitzava Isaïes respecte el “Servent Sofrent”: El Senyor Déu m’ha parlat a cau d’orella i jo no m’he resistit ni m’he fet enrere.” Jesús ha acomplert la missió confiada pel Pare del Cel de revelar-lo als homes, malgrat el rebuig i el perill que li comportaria portar a terme aquesta missió.                     Jesús no s’ha fet enrera.

La manera de revelar al Pare del cel ha estat a partir de l’abaixament. Pau ho relata bellament en la seva carta als cristians Efessis: Jesucrist, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no-res, fins a prendre la condició d’esclau. Havent-se fet semblant als homes, s’abaixà i es féu obedient fins a acceptar la mort, i una mort de creu. Per això Déu l’ha exalçat”.

Jesús té, a part de la condició humana, la condició divina. Pren voluntàriament la condició d’esclau. I es fa obedient fins a la creu.

Aquest és el misteri que hem de contemplar i repetir-nos aquests dies, per a viure el profund sentit de l’acte de Jesús, amb el qual es rescata a tota una humanitat.

Probablement es necessària tota una vida per a poder intuir, ni que sigui, una mica de la grandesa d’aquest acte d’amor de Jesús per la humanitat. 

 

Lectures del diumenge V DE QUARESMA - CICLE A

Lectura de la profecia d’Ezequiel (Ez 37,12-14)

Això diu el Senyor Déu: «Mira, poble meu, jo obriré els vostres sepulcres, us en faré sortir i us faré entrar en el territori d’Israel. Llavors, poble meu, quan obriré els vostres sepulcres i us en faré sortir, sabreu que jo sóc el Senyor. Us infondré el meu esperit i recobrareu la vida, i us deixaré en el vostre territori. Llavors sabreu que jo, el Senyor, ho he anunciat i ho he complert.» Diu el Senyor Déu.                                                                                              

Salm responsorial [129,1-2.3-4.5-6.7-8 (R.: 7)]

Des de l’abisme us crido, Senyor.
Escolteu el meu clam.
Estigueu atent, escolteu
aquest clam que us suplica.

R. Són del Senyor l’amor fidel i la redempció generosa.

Si tinguéssiu en compte les culpes,
qui es podria sostenir?
Però és molt vostre perdonar,
i això ens infon respecte. R.

Confio en la paraula del Senyor.
La meva ànima hi confia.
Espera el Senyor la meva ànima,
més que els sentinelles el matí. R.

Que esperin el matí els sentinelles!
Israel espera el Senyor,
perquè són del Senyor l’amor fidel
i la redempció generosa.
És ells qui redimeix Israel
de totes les seves culpes. R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 8,8-11)

Germans, els qui viuen d’acord amb les mires naturals no poden agradar a Déu. Però vosaltres no viviu segons les mires naturals sinó segons les de l’esperit, perquè l’Esperit de Déu habita en vosaltres, i si algú de vosaltres no tingués l’Esperit de Crist, no seria de Crist. Però si Crist està en vosaltres, encara que el cos hagi de morir per culpa del pecat, com que sou justos, l’Esperit és la vostra vida. I si habita en vosaltres l’Esperit d’aquell que va ressuscitar Jesús d’entre els morts, també, gràcies al seu Esperit que habita en vosaltres, aquell que va ressuscitar el Crist d’entre els morts donarà la vida als vostres cossos mortals.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 11,1-45)

En aquell temps, [caigué malalt un home que es deia Llàtzer. Era de Bet-Hània, el poble de Maria i de la seva germana Marta. Maria era la qui, més endavant, ungí el Senyor amb perfum i li eixugà els peus amb els cabells. Llàtzer, el malalt, era el seu germà.]

Les dues germanes enviaren a dir a Jesús: «Senyor, aquell que estimeu està malalt.» Jesús, en sentir això, digué: «Aquesta malaltia no és mortal; és per a donar glòria a Déu: el Fill de Déu en serà glorificat.» Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer. Després de rebre la notícia de la malaltia, es quedà encara dos dies al lloc on era. Després, passats aquests dies, digué als deixebles: «Tornem a Judea.»

[Ells li digueren: «Rabí, fa poc que els jueus us volien apedregar, i ara hi torneu?» Jesús contestà: «La claror del dia dura dotze hores. Els qui caminen de dia no ensopeguen, perquè veuen la claror d’aquest món, però els qui caminen de nit sí que ensopeguen, perquè els manca la claror.» Després afegí: «Llàtzer, el nostre amic, s’ha adormit; vaig a despertar-lo.» Els deixebles li digueren: «Senyor, si s’ha adormit, es posarà bo.» Jesús es referia a la seva mort, però els deixebles es pensaven que parlava del son ordinari. Llavors Jesús els digué clarament: «Llàtzer és mort. M’alegro de no haver estat allà; serà en profit vostre, perquè cregueu. Però ara anem-hi.» Tomàs, el Bessó, digué als seus companys: «Anem-hi també nosaltres, morirem amb ell.»] Quan Jesús arribà, ja feia quatre dies que Llàtzer era al sepulcre.

[Bet-Hània és a prop de Jerusalem, cosa de tres quilòmetres, i molts dels jueus havien vingut a donar el condol a Marta i a Maria per la mort del seu germà.]

Marta, quan va saber que Jesús arribava, sortí a rebre’l. Maria es quedà a casa. Marta digué a Jesús: «Senyor, si haguéssiu estat aquí, el meu germà no s’hauria mort. Però fins i tot ara jo sé que Déu us concedirà tot el que li demaneu.» Jesús li diu: «El teu germà ressuscitarà.» Marta li respon: «Ja sé que ressuscitarà quan tothom ressusciti el darrer dia.» Li diu Jesús: «Jo sóc la resurrecció i la vida. Els qui creuen en mi, encara que morin, viuran, i tots els qui viuen i creuen en mi, no moriran mai més. Ho creus, això?» Ella li diu: «Sí, Senyor: Jo crec que vós sou el Messies, el Fill de Déu que havia de venir al món.»

[Havent dit això se n’anà a cridar la seva germana Maria i li digué en veu baixa: «El mestre és aquí i et crida.» Quan ella sentí això s’aixecà tot seguit i anà a trobar-lo. Jesús encara no havia entrat al poble, sinó que era a l’indret on Marta l’havia trobat. Els jueus que eren amb ella a casa per donar-li el condol, en veure que s’aixecava així i se n’anava, la seguiren, pensant-se que anava a plorar vora el sepulcre. Maria arribà on era Jesús i, en veure’l, es llançà als seus peus i li digué: «Senyor, si haguéssiu estat aquí el meu germà no s’hauria mort.» Quan] Jesús [veié com plorava, i com ploraven també els jueus que l’havien acompanyada,] es commogué profundament i es contorbà. Llavors preguntà:

«On l’heu posat?» Li diuen: «Veniu a veure-ho, Senyor». A Jesús se li negaren els ulls. Els jueus deien: «Mireu com l’estimava.» Altres deien: «Aquest home que obrí els ulls al cec, no hauria pogut fer que Llàtzer no morís?»

Jesús, commogut altra vegada, arribà on era el sepulcre. Era una cova tancada amb una llosa. Jesús digué: «Traieu la llosa.» Marta, la germana del difunt, diu a Jesús: «Senyor, ja es descompon; fa quatre dies que és mort.» Li respon Jesús: «No t’he dit que si creus veuràs la glòria de Déu?» Llavors van treure la llosa. Després Jesús alçà els ulls al cel i digué: «Pare, us dono gràcies perquè m’heu escoltat. Ja sé que sempre m’escolteu, però dic això perquè ho sàpiga la gent que em rodeja i creguin que sou vós qui m’heu enviat.» Havent dit això cridà fort: «Llàtzer, vine a fora.» I el mort sortí. Tenia els peus i les mans lligats amb les benes d’amortallar i la cara lligada amb un mocador. Jesús els diu: «Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar.»

Molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria i veieren el que va fer Jesús, cregueren en ell.

 

COMENTARI SOBRE LES LECTURES

Avui les lectures ens parlen de la nostra esperança, el nostre anhel: viure per sempre. La vida eterna.

 - Ezequiel profetitza en favor d’una vida per sempre: “Us infondré el meu esperit i recobrareu la vida”. “Jo obriré els vostres sepulcres, us en faré sortir”

 - Pau es mostra exigent, no n’hi ha prou de comportar-nos conforme a la llei natural. Com fa més o menys tothom: “estimar a qui t’estima”. Diu Pau: “Germans, els qui viuen d’acord amb les mires naturals no poden agradar a Déu”. Déu espera més de nosaltres. Espera el fruit de les capacitats que ens fan semblants a Déu, per Jesús.

- Pau parla de la garantia de la resurrecció, si actuem d’acord amb l’Esperit: “Gràcies al seu Esperit que habita en vosaltres, aquell que va ressuscitar el Crist d’entre els morts donarà la vida als vostres cossos mortals”.

 - Un Evangeli molt concret i ple de matisos, que els fan profundament entranyable

“Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer”.L’evangeli ens explica un context molt humà i concret. Jesús té amics, els estima, i sap que tenen una expectativa respecte Ell.

 Davant del risc real de tornar, Tomàs es posiciona.... «Anem-hi també nosaltres, morirem amb ell”. Beneïda insconsciència...

 «Jo sóc la resurrecció i la vida. Els qui creuen en mi, encara que morin, viuran, i tots els qui viuen i creuen en mi, no moriran mai més. Ho creus, això?»Aquest és el nucli central de la nostra fe. Realment ho creiem, o només tenim una baga esperança de que sigui així...

 “Jesús [veié com plorava, i com ploraven també els jueus que l’havien acompanyada,] es commogué profundament i es contorbà”.“A Jesús se li negaren els ulls”.                              Jesús profundament humà, participa de les nostres tristeses. Ens fa visualitzar a un Déu realment preocupat per nosaltres.

 “Molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria i veieren el que va fer Jesús, cregueren en ell”.L’evangeli diu molts, però no tots.

 

Aquestes setmanes hem escoltat com Jesús ofereix aigua viva a l’assedegat. Jesús obre els ulls al qui no veu. Jesús retorna a la vida al mort. Aquesta és la seva oferta.

 Jesús ens proposa, no ens obliga. Al costat de la seva oferta de llum i vida, permet la set, la foscor i la mort. Diumenge vinent uns el lloaran a la seva entrada a Jerusalem. D’altres preparen la seva mort. Ens urgeix posicionar-nos a través de les nostres circumstàncies de vida, com els jueus de l’època de Jesús, també ho van fer a nivell particular.

Avui, per cloure aquestes cinc setmanes de Quaresma, Jesús ens ha fet una exaltació de la vida, de l’amor, de l’amistat. 

Darrera actualització (dijous, 10 d'abril de 2014 15:24)

 
Cercador
Noticies