Parròquia Santa Maria d'Amer

L'església del monestir de Santa  Maria d'Amer, guarda amb altivesa, una intensa i llarga història de quasi onze segles.

L'any 949, uns monjos benedictins abatuts pel desànim en veure destruït el seu monestir de Sant Medir, situat a Sant Gregori, molt proper a la Via Augusta i a la ciutat de Girona, cercaren un lloc més arrecerat i un xic lluny d'aquell primer malson i plantaren una nova casa a la vall del riu Amera on, anys més tard tard, amb el seu impuls, sorgiria la vila d'Amer amb temple propi dedicat a Sant Miquel.

L'església del monestir de Santa Maria, vora el riu Amera, fou consagrada el dia 9 de novembre de l'any 949 pel bisbe Gotmar de Girona en presència del Compte Borrell II, un dels forjadors de la nació catalana.

 Per això el nostre temple i la vila nasqué al seu entorn. Tenen una història paral·lela a la de Catalunya amb molts punts de coincidència que la fan, per molts conceptes, interessant i obligat punt de referència.

El tret fonamental d'aquest temple, és que en tots aquests quasi onze segles d'història, ha mantingut sempre l'ús pel que fou construïda.

Del 949 fins al 1836, any de la desamortització, fou l'església del monestir de Santa Maria d'Amer amb monjos claustrals.

De 1657, guerra dels segadors ( al quedar derruïda l'Església Parroquial de Sant Miquel per un terratrèmol), fins al 1836, fou simultàniament parròquia d'Amer i temple monacal. Des de 1836 és ja, exclusivament, parròquia de la vila d'Amer.

Això ens diu que, aquest temple, ha passat per totes les calamitats que comporten onze segles de vida i per moments alternatius d'esplendor i de migradesa, que han propiciat modificacions en la seva estructura i la pèrdua de molts elements avui irrecuperables.

Malgrat tot, el nucli vertebrador del seu entorn, el temple, manté la seva estructura romànica basilical de tres naus, que fa que sigui un exemplar únic que, impertèrrit, conservi la seva altivesa monumental i la senzillesa corprenadora del romànic català primerenc.